6 de juliol de 2011

187

Estaven les cogitacions de l'amic enfre oblidança de sos turments e enfre membrança de sos plaers; car los plaers que ha d'amor li remembren la benanança que ha per amor.

1 comentari:

  1. És un versicle amb un vocabulari una mica dificlutós que parla de l'amic, és a dir, l'home. Ens diu que l'home ha de meditar per oblidar els seus temors i per recordar els seus plaers, plaers d'amor que són dignes de recordar pel benestar que li aporta.
    Aquest versicle presenta les característiques de l'escriptura de Ramon Llull, té un vocabulari ric de molta qualitat, té una estructura organitzada perquè té una funció didàctica i s'hi poden observar nombrosos recursos típics en la literatura trobadoresca com la simbologia (el versicle parla d'amic per referir-se a l'home). També s'hi poden observar la utilització de la lletra e en nombroses ocasions (polisíndenton), i fins el punt i coma s'hi pot veure una etsrutura repetitida dues vegades (estructura paral·lelística: enfre+verb+complement directe).
    Jo conclauria aquest comentari parlant que es un versicle molt complert pel què ja s'ha dit i perquè la funció que té de fer pensar al lector hi és present.

    Sara Terricabres Polo

    ResponElimina