30 de setembre del 2011

273

Anava l'amic demanar almoina per les portes, per ço que remembràs la amor de son amat a sos servidors, e per ço que usàs de humilitat, pobretat, paciència, qui són coses agradables a son amat.

29 de setembre del 2011

272

Temptà amor l'amic, de saviesa; e féu-li questió si l'amat l'amava més en pendre sa natura o en recrear-lo. E l'amic fo embarbesclat tro que respòs que la recreació se convenc a esquivar malanança, e l'encarnació a donar benanança. E de la responsió fo feta altra questió: qual fo major amor.

28 de setembre del 2011

271

Lloava e amava l'amic son amat con l'havia creat e li havia donades totes coses, e lloava'l e amava'l con li plac pendre sa semblança e sa natura. E d'açò cové ésser feta questió, qual llaor e amor deu haver major perfecció.

27 de setembre del 2011

270

L'amic lloava lo poder, e el saber, e el voler de son amat, qui havien creades totes coses, enfora pecat; lo qual pecat no fóra sens lo poder, e el saber, e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasió lo poder, ni el saber, ni el voler de son amat.

26 de setembre del 2011

269

Veïa l'amic en nombre de un o de tres major concordança que en altre nombre, per ço cor tota forma corporal venia de no ésser a ésser, per lo nombre damunt dit. E per açò l'amic esguardava la unitat e la trinitat de son amat per la major concordança de nombre.

25 de setembre del 2011

268

Lloava l'amic son amat, e deïa que si son amat ha major possibilitat a perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové que son amat sia simple, pura, actualitat en essència e en operació. On, dementre que l'amic enaixí lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

24 de setembre del 2011

267

Si fos falsetat ço per què l'amic pot més amar son amat, fóra veritat ço per què l'amic no pot tant amar son amat; e si açò fos enaixí, seguira's que defalliment fos de major e de veriatat en l'amat, e hagra en l'amat concordança de falsetat e menor.

23 de setembre del 2011

266

Digueren a l'amic que si corrupció, qui és contra ésser, en ço qui és contra generació, qui és contra no ésser, era eternalment corrompent corromput, impossible cosa seria que no ésser ni fi se concordàs ab la corrupció ni el corromput. On, per estes paraules, l'amic viu en son amat generació eternal.

22 de setembre del 2011

265

Los secrets de son amat veïa l'amic, per diversitat, concordança, qui li revelaven pluralitat, unitat en son amat, per major conveniment de essència sens contrarietat.

21 de setembre del 2011

264

Esguardava l'amic son amat en la major diferència e concordança de virtuts, e en la major contrarietat de virtuts e de vicis, e en ésser perfecció, qui es covenen pus fortment sens defalliment e no ésser, que ab defalliment e ab no ésser.

20 de setembre del 2011

263

Plorava e havia tristícia l'amic con veia a los infeels innorantment perdre son amat; e alegrava's en la justícia de son amat, qui turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta questió, qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança, ni si havia major benanança con veïa honrar son amat, o major malanança con lo veïa deshonrar.

19 de setembre del 2011

262

- Digues, foll, què faïa ton amat ans que el món fos? 
Respòs: 
- Covenia's a ésser per diverses propietats eternals, personals, infinides, on són amic e amat.

18 de setembre del 2011

261

Vestí's l'amat del drap on era vestit son amic, per ço que fos son companyó en glòria, eternalment. E per açò l'amic desirà tots jorns vermells vestiments, per ço que el drap sia mills semblant als vestiments de son amat.

17 de setembre del 2011

260

Fa l'amat a son amic dos, semblants a si mateix, amats, en honraments e valors. E enamora's l'amic de tots tres egualment; jacsia que l'amor sia una tan solament, a significancça de la unitat, una en tres amats essencialment.

16 de setembre del 2011

259

Denant amor està l'amat, e detràs l'amat està l'amic. E per açò l'amic no pot pervenir a amor tro que ha passats sos pensaments e sos desirers per l'amat.

15 de setembre del 2011

258

A la dreta part d'amor està l'amat, e l'amic està a la sinestra; e per açò, sens que l'amic no pas per amor, no pot pervenir a son amat.

14 de setembre del 2011

257

Sobre amor està molt altament l'amat, e dejús amor està molt baixament l'amic. E amor, qui està en lo mig, davalla l'amat a l'amic, e puja l'amic a l'amat. E del davallament e pujament pren començament la amor per la qual llangueix l'amic e és servit l'amat.

13 de setembre del 2011

256

Sembrava l'amat diverses sements en lo cor de son amic, d'on neixia, e fullava e floria un fruit tan solament. E és qüestió si d'aquell fruit poden néixer diverses sements.

12 de setembre del 2011

255

Falses lloadors blasmaven un dia l'amic en presència de son amat. Havia l'amic paciència, e l'amat justícia, saviea, poder. E l'amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negú dels falses blasmadors.

11 de setembre del 2011

254


- Si tu, foll, dius veritat, seràs per les gents ferit, e escarnit, reprès, turmentat e mort. 
Respòs: 
- Segons aitals paraules se segueix que si deïa falsies fos lloat, amat, servit, honrat per les gents, e defès dels amadors de mon amat.

10 de setembre del 2011

253


- Digues, foll: vols morir? 
Respòs que hoc:
- En los delits d'aquest món e en los pensaments dels maleïts qui obliden e deshonren mon amat; en los quals pensaments no vull ésser entès ni volgut, pus que no hi és mon amat.

8 de setembre del 2011

252


Estava l'amic un dia denant(davant) molts, hòmens(homes) que son amat havia(tenia) en est(aquest) món massa honrats, per ço cor(perquè) lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e(i) escarnien sos servidors. Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments, e cridà altament: 
- Fo anc fet tan gran falliment(Va ser mai comesa tan gran falta) com menysprear mon amat?

251

En la presó de l'amat eren malanances, perills, llanguiments, deshonors, estranyedats, per ço que no embargassen son amic a lloar sos honraments e a enamorar los hòmens qui l'han en menyspreament.

7 de setembre del 2011

250

Morí l'amic per força de gran amor. Soterrà'l en sa terra l'amat, en la qual fo l'amic resuscitat. E és qüestió l'amic de qual reebé major do.

6 de setembre del 2011

249

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns en la essència e en les virtuts de son amat; e l'altre cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual pensament era pus llugorós, pus agradable a l'amat e a l'amic.

5 de setembre del 2011

248

Aucís amor en lo coratge de son vertader amic totes coses, per ço que hi pogués viure e caber, e hagra mort l'amic si no hagués membrança de son amat.

4 de setembre del 2011

247

Solvé l'amat amor, e llicencià les gents que en prenguessen a tota llur volentat; e a penes atrobà amor qui la metés en son coratge. E per aço plorà l'amic e hac tristícia de la deshonor que amor pren çajús enfre nós, per falses amadors e per hòmens desconeixents.

3 de setembre del 2011

246


Qüestió fo feta a l'amic on és major perill: en sostenir treballs per amor, o benanances. Acordà's l'amic ab son amat, e dix que perills per malanances són per impaciència, e perills per benanances són per desconeixença.

2 de setembre del 2011

245


- Digues, foll: què és solitudo? 
Respòs: 
- Solaç e companyia d'amic e amat. 
- E què és solaç e companyia? 
Respòs que solitudo estant en coratge d'amic qui no membra mas tan solament son amat.

1 de setembre del 2011

244

Malalta era amor. Metjava-la l'amic ab paciència, perseverança, obediència, esperança. Guaria l'amor, e emmalaltia l'amic. Sanava-lo l'amat donant-li remembrament de ses virtuts e de sos honraments.