31 de desembre del 2011

Cor Blanquerna havia a tractar...

Cor Blanquerna havia a tractar del Llibre de l'Art de contemplació, per açò volc finir lo Llibre de l'amic e l'amat, lo qual és acabat a glòria e a llausor de nostre Senyor Déus.

365

- Digues, foll, què és aquest món ? 
Respòs: 
- Presó dels amadors, servidors de mon amat. 
- E qui els met en presó ? 
Respòs: 
- Consciència, amor, temor, renunciament, contricció, companyia d'àvol gent; e és treball sens guardó, on és puniment.

30 de desembre del 2011

364

Amor escalfava e aflamava l'amic en membrança de son amat. E l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors con l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

29 de desembre del 2011

363

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.

28 de desembre del 2011

362

- Digues, foll, per què parles tan subtilment ? 
Respòs: 
- Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment a les noblees de mon amat, e perquè per més homes sia honrat, amat e servit.

27 de desembre del 2011

361

Encontraren-se dos amics. La un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era questió qual d'ambdós era pus prop a son amat. E per la solució, l'amic havia coneixença de la demostració de trinitat.

26 de desembre del 2011

360

Demanaren a l'amic, amor en qual era major: o en l'amic qui vivia, o en l'amic qui moria. Respòs que en l'amic qui moria. 
- Per què ? 
- Per ço cor no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho ésser en amic qui viu per amor.

25 de desembre del 2011

359

- Digues, foll: què són treballs, plants, sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic ? 
Respòs: 
- Plaer d'amat. 
- Per què ? 
- Per ço que en sia més amat, e l'amic més guardonat.

24 de desembre del 2011

358

- Digues, foll: què és religió ? 
Respòs: 
- Nedeetat de pensa e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.

23 de desembre del 2011

357

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deïa-li amor: 
- On vas, amador ? 
Respòs: 
- Vaig a mon amat per ço que tu sies major.

22 de desembre del 2011

356

Anava l'amic consirós en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves; e l'amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules.

21 de desembre del 2011

355

Estava l'amic, un dia, en oració e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e dolor.

20 de desembre del 2011

354

- Digues, foll: qual és la major e la pus noble amor que sia en creatura?
Respòs: 
- Aquella qui és una ab lo creador. 
- Per què ? 
- Per ço cor lo creador no ha en què pusca fer pus noble creatura.

19 de desembre del 2011

352

Amava la volentat de l'amic si mateixa, e l'enteniment demanà-li si era pus semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, con sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que nulla altra cosa. E per açò é questió, segons qual responsió la volentat poc respondre a l'enteniment pus vertaderament.

18 de desembre del 2011

351

El dia del judici dirà l'amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat; e a altra part sia triat ço que hom ha donat al món, per ço que sia vist con coralment és estat amat, ni qual dels dos dons és pus noble e de major cantitat.

17 de desembre del 2011

351

Angoixós e plorós anava l'amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres intel·lectuals. E és questió, en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l'amat se mostrà a l'amic pus declaradament.

16 de desembre del 2011

350

Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l'amic, qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E és questió què signifiquen cascú dels quatre significats a l'amic qui va cercar son amat.

15 de desembre del 2011

349

Esguardava l'amic si mateix per ço que fos mirall on veés son amat, e esguardava son amat per ço que li fos mirall on hagués coneixença de si mateix. E és questió, a qual dels dos miralls era son enteniment pus acostat.

14 de desembre del 2011

348

Ab frevor e temor anava l'amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí anava, trobà sospirs e plors qui li aportaven saluts de son amat. E és questió per qual de tots quatre fo mills assolaçat l'amic en son amat.

13 de desembre del 2011

347

Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava en son enteniment, e enamorava's en sa volentat. E és qüestió, per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrança a remembrar son amat.

12 de desembre del 2011

346

Denant l'amic deïen un jorn mal de son amat, sens que l'amic no hi respòs ni escusà son amat. E és qüestió, qual és pus encolpat: o els hòmens qui blasmaven l'amat, o l'amic qui callava e no escusava son amat.

11 de desembre del 2011

345

Havia l'amic a anar llongues carreres, e dures e aspres; e era temps que anàs per aquelles e que portàs lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que el cos pogués portar lo càrrec pus lleugerament. E l'ànima anà per aquelles carreres en companyia ab son amat.

10 de desembre del 2011

344

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha en servir son amat, e hac paor que ses obres no perissen per aquells empatxaments. Mas l'amat li tramès consciència, qui el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

9 de desembre del 2011

343

Perdé l'amic una joia que molt amava, e fóra's desconsolat, tro que son amat li féu questió qual cosa li era pus profitable: o la joia que havia, o la paciència que hac en les obres de son amat.

8 de desembre del 2011

342

Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns treballar sos pensaments. E l'amat li respòs dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar Déu e amar sos honrats capteniments.

7 de desembre del 2011

341

Cogità l'amic en la mort e hac paor tro que remembrà la ciutat de son amat, de la qual mort e amor són portals e entrament.

6 de desembre del 2011

340

En ira s'adormí l'amic, cor temia lo blasme de la gent; e despertà's en paciència con remembrà llaors de son amat. E és questió, l'amic de qui hac major vergonya: o de son amat, o de les gents.

5 de desembre del 2011

339

Enfre treball e plaer era lo llit de l'amic: ab plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E és questió a quals de aquests dos és pus prop lo llit de l'amic.

4 de desembre del 2011

338

Hac l'amic fam, set, calor e fred, pobretat, nuedat, malaltia, tribulació; e fóra finit si no hagués membrança de son amat, qui el sanà ab esperança, remembrament, e ab lo renunciament d'aquest món, e ab lo menyspreament del blasme de la gent.

3 de desembre del 2011

337

Odorà l'amic flors, e remembrà pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós. Gustà l'amic dolçors, e entès amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

2 de desembre del 2011

336

Malalt fo l'amic, e féu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleixà a penediment, penitència, e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons de son amat; e a son remembrament la passió que sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels, qui innorantment van a perdiment.

1 de desembre del 2011

335

Oïa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasme veïa l'enteniment, la justícia e la paciència de son amat, cor la justícia punia los blasmadors, e la paciència los esperava a contricció, penediment. E per açò és questió en qual dels dos l'amic creïa pus fortment.