21 de desembre de 2011

355

Estava l'amic, un dia, en oració e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e dolor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada