31 d’octubre de 2011

304

-Amat! En la tua granea fas grans mos desirers, e mos pensaments e mos treballs. Con tant és gran que tota res és gran que de tu ha membrança, e enteniment e plaer; e ta granea fa poques totes coses qui són contra tos honraments e manaments.

30 d’octubre de 2011

303

Alegrava's l'amic cor era son amat, cor per son ésser és tot altre ésser esdevengut, e sostentat, e obligat, e sotsmès a honrar, servir l'ésser de son amat, qui per null ésser no pot ésser delit, ni encolpat, ni minvat, ni crescut.

29 d’octubre de 2011

302

Perillava l'amic en lo gran pèlag d'amor, e confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions, pensaments, llàgremes e plors, sospirs e llanguiments; per ço cor lo pèlag era d'amors, e de honrar ses honors.

28 d’octubre de 2011

301

Clamava's l'amic a son senyor de son amat, e a son amat de son senyor. Deïen lo senyor e l'amat: 
- Qui fa en nós departiment, qui som una cosa tan solament ? 
Responia l'amic e deïa que pietat de senyor e tribulació per amat.

27 d’octubre de 2011

300

-Solaç est, amat, de solaç; per què en tu assolaç mos pensaments ab ton solaç qui és solaç e confort de mos llanguiments e de mes tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con no assolaces los innorants ab ton solaç e con los coneixents de ton solaç no enamores pus fortment a honrar tos honraments.

26 d’octubre de 2011

299

-Amat, en lo carçre d'amor me tens enamorat ab tes amors, qui m'han enamorat de tes amors, per tes amors e en tes amors. Cor als no est, mas amors, en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors, e de tos honraments. Car tu est sol en un sol, qui són solitari ab mos pensaments, con la soliditat tua, sola en honors, m'haja sola a honrar e lloar ses valors sens temor dels desconeixements qui no t'han sol en llurs amors.

25 d’octubre de 2011

298

-Glòria est, amat, de ma glòria, e ab ta glòria, e en la glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha glòria de ta glòria. Per la qual tua glòria me són glòria, egualment, los treballs e los llanguiments qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.

24 d’octubre de 2011

297

-Alt est, amat, en tes altees, a les quals exalces ma voluntat, exalçada en ton exalçament ab ta altea, qui exalça en mon remembrament mon enteniment, exalçat en ton exalçament, per conèixer tos honraments, e per ço que la volentat n'haja exalçat enamorament, e la memòria n'haja alta remembrança.

23 d’octubre de 2011

296

- Amat - deia l'amic -, a tu vaig, e en tu vaig, car m'apelles. Contemplar vaig contemplació, ab contemplació de ta contemplació. En ta virtut só, e ab ta virtut venc a ta virtut, d'on prenc vertut. Salut-te ab ta salutació, qui és ma salutació, en ta salutació, de la qual esper salutació perdurable en benedicció, en la qual beneït só en ma benedicció.

22 d’octubre de 2011

295

Cridava l'amat son amic, e ell li responia dient: 
- Què et plau, amat, que ets ulls de mos ulls, e pensament de mos pensaments, e compliment de mos compliments, e amor de mes amors, e, encara, començament de mos començaments?

21 d’octubre de 2011

294

- Foll, digues: què és amor? 
Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.

20 d’octubre de 2011

293

Los treballs e les tribulacions que l'amic sostenia per amor, l'alteraren e l'enclinaren a impaciència; e reprès-lo l'amat ab sos honraments e ab sos prometiments, dient que poc sabia d'amor, que s'alterava per maltrets ni per benanança. Hac l'amic contrició e plors, e pregà son amat qui li retés amors.

19 d’octubre de 2011

292

- Foll, saps què és viltat? 
Respòs: 

-Vils pensaments. 
- E què és lleialtat? 
- Temor de mon amat, nada de caritat e de vergonya, qui tem blasme de les gents. 
- E què és honrament? 
Respòs: 
- Cogitar mon amat, e desirar e lloar sos honraments.

18 d’octubre de 2011

291

- Digues, foll, has vist home qui sia orat? 
Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps, e moltes escudelles e talladors d'argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres.

17 d’octubre de 2011

290

 - Digues, amador, què és valor? 
Respòs que lo contrari de la valor d'aquest món, la qual és desirada per los falses amadors vanaglorioses, qui volen valer havents desvalor, e per ésser perseguidors de valor.

16 d’octubre de 2011

289

- Digues, foll: qual cosa és major: o diferència, o concordança ? 
Respòs que, fora son amat, diferència era major en pluralitat, e concordança en unitat, mas en son amat eren eguals en diferència e unitat.

15 d’octubre de 2011

288

Demanaren a l'amic qual cosa era major: o possibilitat, o impossibilitat. Respòs que possibilitat era major en creatura, e impossibilitat en son amat; con sia cosa que possibilitat e potència se concorden, e impossibilitat e actualitat.

14 d’octubre de 2011

287

- Digues, foll: en què comença saviea? 
Respòs: 
- En fe e en devoció, qui són escala on puja l'enteniment entendre los secrets de mon amat. - E fe e devoció, d'on han començament? 
Respòs: 
- De mon amat, qui inlumina fe e escalfa devoció.

13 d’octubre de 2011

286

- Digues, foll: ¿en què has coneixença que la fe catòlica sia vera, e la creença dels jueus e dels sarraïns sien en falsetat e error? 
Respòs: 
- En les deu condicions del Llibre del gentil e dels tres savis .

12 d’octubre de 2011

285

Escusava l'amic son amat a aquells qui deïen que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta si no retés a cascuna ànima son cos; a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal; ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e si no ho fos, defallira en son amat perfecció de volentat, saviea.

11 d’octubre de 2011

284

Veïa l'amic que el món és creat, com sia cosa que eternitat se convenga mills ab son amat, qui és essència infinida en granea e en tota perfecció, que ab lo món, qui ha quantitat finida. E per açò, en la justícia de son amat veïa l'amic que la eternitat de son amat cové ésser davant a temps e a quantitat finida.

10 d’octubre de 2011

283

- Digues, foll: què és pecat? 
Respòs: 
- Entenció girada e enversada contra la final entenció e raó per què mon amat ha creades totes coses.

9 d’octubre de 2011

282

Bevia l'amic amor en la font de son amat, en la qual l'amat llavà los peus a son amic, qui moltes vegades ha oblidats e menyspreats sos honraments. Per què, lo món és en defalliment.

8 d’octubre de 2011

281

Bastia e obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e llanguiments la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo, temprança la guarnia.

7 d’octubre de 2011

280

- Preïca, foll, e digues paraules de ton amat. Plora, dejuna! 
Renuncià al món l'amic, e anà cercar son amat ab amor, e lloava-lo en aquells llocs on era deshonrat.

6 d’octubre de 2011

279

Demanaren a l'amic si volia vendre son desirer, e ell respòs que venut l'havia a son amat per un tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.

5 d’octubre de 2011

278

Demanava l'amat a les gents si havien vist son amic, e ells demanaren-li les calitats de son amic; e l'amat dix que son amic era ardit, temerós, ric e pobre, alegre, trist, consirós, e llanguia tots jorns per sa amor.

4 d’octubre de 2011

277

Nodria l'amat son amic a amar, e amor ensenyava-li a perillar; e paciència l'adoctrinava con sostengués treballs per la amor d'aquell a qui s'és donat per servidor.

3 d’octubre de 2011

276

L'amat e amor vengren veer l'amic qui dormia. L'amat cridà a son amic, e amor lo despertà. E l'amic obeí a amor, e respòs a son amat.

2 d’octubre de 2011

275

Ab llàgremes de sos ulls recontava l'amic la passió e la dolor que son amat sostenc per sa amor; e ab tristícia, pensaments, escrivia les paraules que deïa; e ab misericòrdia, esperança, se conhortava.

1 d’octubre de 2011

274

Demanaren perdó a l'amic per amor de son amat; e l'amic, no tan solament perdonà, ans los donà si mateix e sos béns.