27 d’octubre de 2011

300

-Solaç est, amat, de solaç; per què en tu assolaç mos pensaments ab ton solaç qui és solaç e confort de mos llanguiments e de mes tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con no assolaces los innorants ab ton solaç e con los coneixents de ton solaç no enamores pus fortment a honrar tos honraments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada