1 de setembre de 2011

244

Malalta era amor. Metjava-la l'amic ab paciència, perseverança, obediència, esperança. Guaria l'amor, e emmalaltia l'amic. Sanava-lo l'amat donant-li remembrament de ses virtuts e de sos honraments.

1 comentari:

  1. La idea central és el mal que causa l’amor a l’home, la forma en que ens sentim quan estem enamorats, i la capacitat que te l’amor de emmalaltir les persones encara que no vulguin pensar-hi. Finalment diu que Amat, li recorda les virtuts i honraments que te l’home i d’aquesta manera aconsegueix, trobar la resposta al mal d’amor Tot això ho podem relacionar amb l’influencia lírica trobadoresca, on els trobadors moren d’amor per la dama

    Fa servir metàfores per referir-se a Deu , dient-li Amat hi ha l’home dient-li amic. Finalment Deu es una metàfora a la resposta de tot, en aquest cas de l’amor, i que sense Deu l’home no podria viure. Tot aquest dilema esta relacionat amb la seva vida ermitana, que portava i amb la seva experiència divina. També hi trobem enumeracions, que volen intensificar el significat de la paraula, en aquest cas “esperança”.

    Ignasi Alemany 1r Batx A

    ResponElimina