24 d’agost de 2011

236

Demanaren a l'amic qui era son amat. Respòs que ço qui el faïa amar, desirar, llanguir, sospirar, plorar, escarnir, morir.

1 comentari:

  1. Aquest versicle ens parla sobre la relació entre l'home (amic) i Déu (amat). En preguntar-li a l'home qui era el seu Déu, i per tant aquell qui estimava, va dir que era qui el feia estimar, desitjar, patir, sospirar, plorar, fer burla i morir, és a dir, era qui li feia fer tot, qui el feia viure. Amb aixó podem arribar a la conclusió que el missatge que se'ns vol transmetre a través d'aquest versicle és que Déu és al raó de viure de l'home.
    En quan a la forma és un versicle curt però intens, en el qual podem veure perfectement les característiques bàsiques de Llull en el llibre d'Amic e Amat:
    - Té una estructura molt ordenada (degut a la seva finalitat didàctica).
    - Trobem molts mots en català antic: llengua rica.
    - Personificacions.
    - Trobem influència de la lírica trobadoresca: Déu o amant (dama) i Amic o home (amant).
    Per concloure aquest comentari diria que és un versicle força clar i molt intens: es transmet un missatge molt directe. Finalment també penso que Llull el va escriure per incitar als creients a continuar creient amb Déu, a tenir-hi fe. Penso per tant que tots els versicles en general, però aquest en concret, té una finalitat didàctica clarament religiosa.

    Natàlia Jordà Casals
    Primer de Batxillerat A
    Sant Miquel dels Sants, VIc

    ResponElimina