17 de novembre de 2011

321

Plorava l'amic, e deïa a son amat aquestes paraules: 
- Amat! No fuist anc avar ni cobeu al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii. Doncs, ¿d'on vendria, amat, que tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments, saviea e amors, a honrar tes honors? E per açò, amat, lo teu amic te demana vida llonga, per tal que pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada