29 de novembre del 2012

334

Era l'amic en terra estranya, e(i) oblidà son amat, e enyorà's de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas(Però) retornà remembrar(a recordar) son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat(per tal de ser consolat i que el seu allunyament) no li donàs(provoqués) enyorament ni marriment(malenconia).

3 comentaris:

  1. En aquest versicle, número 334, Ramon Llull vol expressar que el sentiment de l’amor mai deixa d'existir. Ens explica que l’home va marxar, abandonant-ho tot, el seu senyor, la seva muller, els seus fills i els seus amics, però que va retornar perquè enyorava els esmentats anteriorment. Per tant ens vol expressar que l’amor mai morirà.

    Andrea Morcillo
    4t C SO
    Col·legi Sant Miquel dels Sants.

    ResponElimina
  2. En aquest versicle Ramon Llull ens explica que un home va marxar molt lluny de la seva terra. Un cop allà, va oblidar-se de Déu i, malgrat que havia marxat, enyorava el seu senyor, la seva dona, els fills i els amics.
    Després d’això diu que, en aquell lloc on l’home havia anat, va recordar-se del seu amat, és a dir, de Déu i aquest record cap a la divinitat va fer el seu enyorament i patiment envers a les persones que havia deixat endarrere es fes més suportable.

    Aquest versicle té molta relació amb la vida de Ramon Llull, ja en un període de la seva vida va viure el mateix. Va marxar un dia d’improvís, abandonant-ho tot i va anar a viure com un ermità durant vuit anys.

    Núria Solerdelcoll i Vila
    4t C ESO
    Col·legi Sant Miquel dels Sants

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, crec que el teu comentari és força encertat. Segur que Ramon Llull n'estaria satisfet.

      Elimina