13 de desembre de 2012

348

Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava(es tornava subtil) en son enteniment, e(i) enamorava's en sa volentat. E és qüestió(hom es pregunta), per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrança a remembrar(més fortament la seva memòria per recordar) son amat.

2 comentaris:

  1. Blanquerna en fer balanç de la seva vida i parar-se a contemplar a Déu, l’amat, s’adona de La seva grandesa i de la insignificant importància d’ell envers Déu, per això ens diu que s’assubtilava (es tornava subtil, delicat) i, a la vegada, gràcies a la seva voluntat ,sent devoció i amor espiritual per Déu. I el mateix Blanquerna/amic es pregunta, per que sentia més amor i devoció, al recordar el record que té de Déu, l’amat.
    Pol Arumí Sellabona
    Sant Miquel dels Sants de Vic
    4t C
    Carme Codina

    ResponElimina
  2. Parla que l’home reflexiona sobre l’amor diví que sent per Déu, que l’home no sap si és més important l’amor de l’enteniment, la raó; o l’amor de la voluntat, que significa l’instint i els sentiments.

    Júlia Manzano Verdaguer
    Sant Miquel dels Sants de Vic
    4tC ESO
    Carme Codina

    ResponElimina