26 de setembre de 2013

269

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que si son amat ha(té) major possibilitat a(de) perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové(convé) que son amat sia(sigui) simple, pura, actualitat en essència e en operació. On(Per la qual cosa), dementre(mentre) que l'amic enaixí(així) lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada