17 d’agost de 2014

229

Deïa(Deia) l'amic a son amat: 
- Amable amat! Tu has mos(els meus) ulls acostumats e nodrits a veer(i alimentats per veure), e mes orelles a oir, tos honraments(els teus honors); e per açò(per això) és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumat mos ulls a plorar e mon cos a llanguir(consumir-se). Respòs(Respongué) l'amat a l'amic, e dix(digué) que sens(sense) aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui vénen a eternal benedicció, e són delits(esborrats) llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada