22 d’agost de 2014

234

Asoliava's(S’aïllava) l'amic, e(i) acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llàgremes e plors, e son cos afliccions e dejunis. E con(quan) l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre(entre) les gents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada