132

Jaïa(Jeia) l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor(i el cobrellit) era de llanguiments(decaïments), e el coixí era de plors. E era qüestió(I hom es preguntava) si el drap(la roba) del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

131

Nuaven-se les amors de l'amic e(i) l'amat ab membrança(amb record), enteniment, volentat(voluntat), per ço que(per tal que) l'amic e l'amat no es partissen(separessin); e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments

130

Ab(Amb) ploma d'amor e(i) ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres(cartes) a son amat, en les quals li deïa(deia) que devoció se tardava e amor se moria, e falliment(falta) e error muntiplicaven(augmentaven) sos enemics.

129

Acostava's l'amat a l'amic per ço que(per tal que) l'aconsolàs e(i) el conhortàs(consolés) dels llanguiments(decaïments) que sostenia, e dels plors que havia(tenia); e, on(com) més l'amat a l'amic s'acostava, pus(més) fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia(lamentava) de son amat.

128

- Muntiplica(augmenta) la enemistat qui és enfre(entre) les gents e(i) mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab(amenaça amb) justícia, saviea(saviesa). E memòria e volentat (voluntat) menyspreen ses menaces e sos prometiments.

127

- Ah, enteniment, volentat(voluntat)! Lladrats, e despertats(Bordeu, i desperteu) los grans cans(gossos) qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats. Ah memòria! Membrats(recordeu) la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.

126

Escrivia l'amic aquestes paraules: 

- Alegre és mon amat, car(ja que) a ell tramet(trameto) mos pensaments e(i) per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments(decaïments) no viu(visc), ni sent(sento), ni veig, ni oig, ni he odoraments(tinc olfacte).

125

Lo senyal de l'amat apar(apareix) en l'amic, qui per amor és en tribulacions(situacions pertorbadores), sospirs e(i) plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

124

Demanaren a l'amic quals(quines) tenebres són majors. Respòs(Respongué) que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix(i digué) que la presència de son amat.

123

Enllumenà(Il·luminà) amor lo nuvolat(el núvol) qui es mès enfre(posà entre) l'amic e(i) l'amat; e féu-lo enaixí llugorós(així lluminós) e resplendent con(com) és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat(voluntat); e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.

122

Demanaren a l'amic de ocasió(sobre l’oportunitat), e dix(i digué) que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament(record), e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea(riquesa) en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença(malevolència).

121

Deia l'amic: 
- Qui no tem mon amat, a tembre(témer) li cové(convé) totes coses; e(i) qui tem mon amat audàcia e ardiment(valor) li cové en totes coses.

120

Jurcava(Cuitava) l'amic a seguir son amat e(i) passava per una carrera(camí) on havia un mal lleó qui auceïa(matava) tot home qui en passava pererosament(peresosament) e sens devoció.

119

Amava l'amic tots aquells qui temien son amat; e havia(i tenia) temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió(per això hom es preguntava) qual era major en l'amic: o amor, o temor.

118

Contrastaren-se(Es discutiren) l'amic e(i) l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo questió(i hom es pregunta) qual amor hi mès(posà) major amistat.

117

Encontraren-se(Es van trobar) l'amic e(i) l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts(salutacions), abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament(sobre el seu estat); e l'amic fo embarbesclat(es va restar perplex) en presència de son amat.

116

En un ram(una branca) cantava un aucell(ocell), e deïa(i deia) que ell daria(donaria) un novell(nou) pensament a amador que li en donàs dos. Donà l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs(per tal que alleugerís) sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors(augmentants els seus dolors).

115

No ha(hi ha) en l'amat nulla(cap) cosa en què l'amic no haja(tingui) ànsia e(i) tribulació, ni l'amic no ha(té) cosa en si en què l'amat no haja plaer e senyoria; e per açò(això) l'amor de l'amat és en acció, e l'amor de l'amic en llanguiment(decaïment), passió.

114

Dementre(Alhora) que l'amic anava enaixí(així) treballant, atrobà(es trobà) un ermità qui dormia pres(a prop) d'una bella font. Despertà l'amic l'ermità, dient si havia vist, en somniant, son amat. Respòs(Respongué) l'ermità, e dix(i digué) que egualment(de la mateixa manera) eren encarcerats(empresonats) sos pensaments en lo carçre(la presó) d'amor, en vetllant e en dorment. Molt plac(plagué) a l'amic con(quan) havia trobat companyó en presó; e ploraren amdós cor(perquè) l'amat no havia molts d'aitals amadors(tenia molts amadors d’aquella mena).

113

Anava l'amic per munts e(i) per plans, e no podia atrobar portal per on pogués eixir del carçre(sortir de la presó) d'amor qui llongament(durant molt de temps) havia tengut(tingut) en presó son cos, e sos pensaments, desirers(desitjos) e plaers.

112

Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar(feia per trobar) son amat, e(i) en la via(el camí) assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort(Tingué por de morir) l'amic, per ço cor desirava(desitjava) viure per servir son amat; e tramès(envià) son remembrament(record) a son amat, per ço que(per tal que) amor fos a sos traspassaments(en la seva mort); per la qual amor mills(millor) pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren(vingueren) humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar(buscar) son amat.

111

Cantava l'amic e deïa(deia): 

- Oh, con gran malanança(quina gran infelicitat) és amor! Ah, con gran benanança(felicitat) és amar mon amat, qui ama sos amadors ab(amb) infinida amor, eternal, complida en tots acabaments(acomplerta plenament)!

110

-Encontré(Vaig trobar) en la via(el camí) d'amor, amador qui no parlava; ab(amb) plors, magres faiçons(faccions), llanguiments(decaïments) acusava amor, e(i) blasmava. Escusava's amor ab lleialtat, esperança, paciència, devoció, fortitudo(fortalesa), temprança, benanança(felicitat). E per açò blasmé(per això vaig blasmar) l'amador, qui d'amor se clamava, pus que(ja que) tan nobles dons li donava amor.-

109

-Turmentava'm amor tro(fins) que li hac dit(vaig haver dit) que tu eres present als meus turments; adoncs(aleshores) amor afluixà mos llanguiments(els meus decaïments), e tu, per guardó, muntipliquist(augmentares) amor, qui em doblà mos turments.-

108

Demanaren a l'amic en què està honrament(honor). Respòs(Respongué) que en entendre e(i) amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

107

Pregà l'amic son amat que li donàs llarguea(donés generositat), pau, honrament(honor) en aquest món, e(i) l'amat demostrà see faiçons al remembrament(les saves formes a la memòria) e l'enteniment de l'amic, e donà's a la volentat per object.

106

Benefici donà l'amat a son amic, de plors, sospirs, llangors(abatiments), pensaments e(i) dolors; ab lo qual benefici(amb aquest benefici) servia l'amic son amat.

105

Enyorava l'amic son amat, e tramès-li(i li envià) sos pensaments, per ço que(per tal que) li aportassen de son amat la benanança(felicitat) en la qual l'havia tengut llongament(llargament).

104

Tots jorns(els dies) són sospirs e(i) plors missatges enfre(entre) l'amic e l'amat, per ço que sia(per tal que hi hagi) enfre ambdós solaç(esbargiment), companyia, e amistat, e benvolença.

103

Acompanyaren-se memòria e volentat, e pujaren en lo munt de l’amat(Memòria i voluntat pujaren plegades la muntanya de l’amat), per ço que(per tal que) l'enteniment s'exalçàs(s’exalcés), e l'amor se doblàs(es dupliqués) en amar l'amat.

102

Venc(Vingué) l'amat albergar en l'hostal de son amic, e(i) lo majordome demanà-li ostalatge(el preu). Mas(Però) l'amic dix(digué) que son amat devia ésser albergat en perdó.