182

Complanyia's(Es lamentava) l'amic de son amat, con(quan) tant greument lo faïa(el feia) turmentar a amor; e(i) escusava's l'amat muntiplicant(augmentant) a l'amic treballs e perills, pensaments, e llàgremes(llàgrimes) e plors.

181

- Digues, foll(boig), ¿per què escuses amor con(quan) treballa e(i) turmenta ton cos e ton cor? 

Respòs(Respongué): 

- Per ço cor(Perquè) multiplica mos mèrits e ma benauirança(benaurança, benestar).

180

Demanaren a l'amic per què no s'escusava dels falliments e(de les faltes i) de los falsos crims que les gents l'acusaven. Respòs(Respongué) que a escusar havia son amat que les gents blasmaven falsament(havia d’excusar el seu amat, a qui la gent blasmava falsament), e que home on pot caer engan(caure engany) e error, no és quaix(gaire) digne de nulla(cap) escusació.

179

-Digues, foll(boig), ¿qui sap més d'amor: o aquell que n'ha(n’obté) plaer, o aquell que n'ha treballs e llanguiments(i decaïments)? 

Respòs(Respongué), e dix(digué) que la u sens l'altre no en pot haver coneixença.

178

Demanaren a l'amic en què coneixia la sentència(l’opinió) de son amat. Respòs(Respongué) que en la egualtat(igualtat) de plaers e llanguiments(i cansaments), a la qual son amat jutjava sos amadors.

177

- Digues, foll(boig), has(tens) diners? 
Respòs(Respongué): 
- He amat. 
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats(comtats) ni dugats(ducats)? 
Respòs: 
- He(Tinc) amors, pensaments, plors, desirers(desitjos), treballs, llanguiments(decaïments), qui són mellors(millors) que emperis(imperis) ni regnats.

176

Digues, home qui vas con(com) a foll(boig) per amor, ¿tro(fins) a quant de temps seràs serf e(i) sotsmès a plorar e a sostenir treballs e llanguiments(estats d’afebliment)? 
Respòs(Respongué): 
- Tro al temps que mon amat, de l'ànima e del cos farà en mi departiment(separació).

175

Torcava(Torçava) l'amic sa cara e(i) sos ulls de plors que sostenia per amor, per ço que no descobrís los llanguiments(per tal de no deixar veure les febleses) que li donava son amat; lo qual dix(digué) a son amic per què celava(ocultava) los senyals d'amor als altres amadors, los quals li havia donats(donat) per ço que l'enamoràs de honrar ses valors.

174

Esdevenc-se un(S’esdevingué) dia que l'amic cogitava(pensava) en la gran amor que havia(tenia) a son amat, e(i) en los grans treballs e perills en què havia estat llongament(durant força temps) per sa amor; e considerà que sos guaardons(les seves recompenses) fossen grans. Dementre que l'amic cogitava en esta(d’aquesta) manera, ell remembrà(recordà) que pagat l'havia son amat, per ço cor(perquè) l'havia enamorat de ses faiçons(les seves formes), e cor per sa amor li havia donats llanguiments(donat febleses).

173

Deïa(Deia) l'amic: 

-Si vosaltres, amadors, volets(voleu) foc, venits(veniu) a mon cor e encenets(i enceneu) vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes(que deixen córrer avall llàgrimes); e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions(als meus pensaments).

172

Devoció e(i) enyorament trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l'amic, per ço que pujàs(per tal que pugés) l'aigua als ulls qui volien cessar(reposar) dels plors en los quals havien llongament estats(llargament estat).

171

Amor és bulliment d'audàcia e(i) de temor per frevor(fervor); e amor és final volentat(voluntat) a desirar(desitjar) son amat. E amor és aquella cosa qui aucís(que matà) l'amic con(quan) oí cantar de les bellees(belleses) de son amat. E amor és ço(allò) que és ma mort, e en què està tots jorns(cada dia) ma volentat.

170

Demanà l'amat a l'amic què era amor. Respòs(Respongué) que presència de faiçons e(formes i) de paraules d'amat en cor sospirant d'amador, e llanguiment(decaïment) per desig e per plors en cor d'amic.

169

Encontrà(Es trobà) l'amic son amat. Conec(Conegué) l'amic son amat, e(i) plorà. Reprès(Reprengué) l'amat son amic per ço cor(perquè) no plorava ans(abans) que l'hagués conegut, e demanà-li en què l'havia conegut, pus que(posat que) no plorava. Respòs(Respongué) l'amic que en lo remembrament(record) e en l'enteniment(la raó), e en sa volentat(voluntat), on fo multiplicament encontinent que fo present a sos ulls corporals(que va agumentar tan bon punt [l’amat] es va fer present als seus ulls corporals).

168

Estava pres l'amic en lo carçre(la presó) d'amor. Pensaments, desigs e remembraments(i records) lo guardaven e l'encadenaven, per ço que(per tal que) no fugís a son amat; llanguiments(decaïments) lo turmentaven; paciència, esperança lo consolaven. Morira's(Es moriria) l'amic; mas(però) l'amat li demostrà son estament(el seu estat), e reviscolà l'amic.

167

L'amic volc(volgué) anar en una terra estranya per honrar son amat, e volc-se desmarxar per ço que(i es volgué disfressar per tal que) no fos pres en lo camí. E tant no poc(pogué) desmarxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faiçons(formes) e groga color, ni de son cor plants(planys), pensaments, sospirs, tristícia(tristesa), llanguiments(debilitats), e per açò fo(per això va ser) pres en lo viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.

166

Apercebé(Comprengué) l'amic que era amat per son amat, e(i) demanà a l'amat si sa amor e sa misericòrdia eren en ell una cosa mateixa. Atorgà(Reconegué) l'amat que, en sa essència, no han(mantenen) diferència sa amor ni sa misericòrdia. E per açò dix(per això digué) l'amic per què el turmentava sa amor, e per què no el guaria(curava) sa misericòrdia de ses llangors(febleses). E respòs(respongué) l'amat que la misericòrdia li donà les llangors per ço que ab(per tal que amb) aquelles honràs pus(més) perfetament sa amor.

165

Digues, amador, ¿en què has(tens) més de enteniment: o en entendre veritat, o falsetat? 

Respòs(Respongué) que en entendre veritat. 

- Per què? 

- Car(Ja que) entén falsetat per ço que pusca mills(per tal que pugui millor) entendre veritat.

164

- Digues, foll(boig): ¿en què ets sents major volentat(voluntat): o en amar, o en aïrar(odiar)? 

Respòs(Respongué) que en amar, per ço cor(perquè) aïrava per tal que pogués amar.

163

Amor e(i) desamor s'encontraren(es trobaren) en un verger(jardí) on parlaven secretament l'amic e l'amat; e amor demanà a desamor per qual entenció era venguda(amb quina intenció) en aquell lloc, e respòs(respongué) desamor que per desenamorar l'amic e per deshonrar l'amat. Molt desplac(desagradà) a l'amat e a l'amic ço(el) que deïa(deia) desamor; e multiplicaren(augmentaren) amor per ço que(per tal que) vencés e destruís desamor.

162

Per la especial amor que l'amic havia(tenia) a l'amat, amava lo bé comú sobre lo bé especial, per ço que comunament(per tal que conjuntament) fos son amat conegut, lloat, desirat(desitjat).

161

Demanaren al foll(boig) per quals senyals era conegut son amat. Respòs, e dix(Respongué, i digué) que per misericòrdia, pietat, estant en volentat(voluntat) essencialment, sens negú camiament(cap canvi).

160

En los secrets de l'amic són revelats los secrets de l'amat, e(i) en los secrets de l'amat són revelats los secrets de l'amic. E és qüestió qual(hom es pregunta quin) dels dos secrets és major ocasió(causa) de revelació.

159

En tristícia ha amor mès(L’amor ha entristit) l'amic per sobrecogitaments(de tant pensar); e(i) cantà l'amat e alegràs(se n’alegrà) l'amic con l'hac oït(quan l’hagué escoltat). E fo qüestió qual(i hom es preguntà quin) dels dos fo major ocasió a muntiplicar(va representar una millor oportunitat per augmentar) amor en l'amic.

158

Los hòmens(els homes) qui es depenyen folls(es mostren bojos) per ajustar(aplegar) diners, mouen l'amic a ésser foll per amor; e(i) la vergonya que l'amic ha(té) de les gents a anar con(com) a foll, dóna manera a l'amic d'on haja amor e preu(d’obtenir amor i apreci) de les gents. E per açò és qüestió qual(I per això hom es pregunta quin) dels dos moviments és major ocasió(oportunitat) d'amor.

157

Grans hosts e(exèrcits i) grans companyes(companyies) se són ajustades de espirits d'amors(s’han reunit amb l’esperit de l’amor), e porten senya(insígnia) d'amor, on és la figura e el senyal de llur amat; e no volen menar en llur companyia null(cap) home qui sia(estigui) sens amor, per ço que(per tal que) llur amat no hi prenga(prengui) deshonor.

156

Les noblees e els honraments(nobleses i els honors) e les bones obres de l'amat són tresors e riquees(riqueses) de l'amic; e lo tresor de l'amat són los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors, e els llanguiments(decaïments) que l'amic sosté per honrar e amar son amat.

155

Encontrà(Es trobà) l'amic un escuder qui anava consirós e(pensatiu i) era magre, descolorit e pobrement vestit; e saludà l'amic dient que Déus l'endreçàs(l’encaminés) a trobar son amat. E l'amic li demanà en què l'havia conegut. E l'escuder li dix(digué) que los uns secrets d'amors revelen los altres, e per açò han(per això tenen) coneixença, los amadors, los uns dels altres.

154

Blasmava(desaprovava) l'amic los crestians con no meten(els cristians quan no posen) lo nom de son amat, Jesucrist, primerament en llurs lletres(cartes), per ço que li faessen(per tal de fer-li) la honor que els sarraïns(àrabs) fan a Mafumet(Mahoma), qui fo(va ser) home galiador(enganyador), al qual fan honor con lo nomenen primerament en llurs lletres.

153

Tant plorà e(i) cridà l'amic a son amat, tro(fins) que l'amat davallà de les altees(alteses) sobiranes dels cels, e venc(vingué) en terra plorar(a plorar), e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens(educar els homes) a amar, e a conèixer, lloar, sos honraments.