Vetlava, dejunava, plorava, almoina faïa, e en terres estranyes anava l'amic per ço que pogués a son amat moure sa volentat, e enamorar sos sotsmeses per honrar sos honraments.
31 de juliol del 2011
30 de juliol del 2011
211
- Digues, foll: per què has tan gran amor?
Respòs:
- Cor llong e perillós és lo viatge en lo qual vaig cercar mon amat. Ab gran feix lo'm cové encercar, e ivaçosament me cové anar; e totes aquestes coses no poria complir sens gran amor.
29 de juliol del 2011
210
Amor, amar, amic e amat se covenen tan fortment, que una actualitat són en essència, e diverses coses són l'amic e l'amat concordants sense nulla contrarietat e diversitat de essència. E per açò l'amat és amable sobre totes altres amors.
28 de juliol del 2011
209
Temptà l'amic amor, si es poria sostenir en son coratge sens que no remembràs son amat, e cessà son cor de pensar e sos ulls de plorar; e aniquilà's amor, e romàs l'amic embarbesclat, e demanà a les gents si havien vista amor.
27 de juliol del 2011
208
Atrobà l'amic un home qui moria sens amor. Plorà l'amic la deshonor que l'amat prenia en la mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor no havia qui li hagués donada coneixença d'amor ni qui l'hagués nodrit a ésser amador. E per açò l'amic sospirà en plorant e dix:
- Ah, devoció! ¿quan serets major, per ço que la colpa sia menor e que lo meu amat haja molts frevents, ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments?
26 de juliol del 2011
207
Malalta fo l'amor con l'amic oblidà son amat; e malalt és l'amic, car, per sobremembrar, son amat li dóna treballs, ànsies, e llanguiments.
25 de juliol del 2011
206
Venc amor en l'amic, a la qual amor l'amic demanà què volia. E amor li dix que ella era venguda en ell per ço que l'acostumàs e el nodrís en tal manera que, a la mort, pogués vençre sos mortals enemics.
24 de juliol del 2011
205
Eclipse fo en lo cel, e tenebres en la terra; e per açò l'amic remembrà que pecat li havia llongament absentat son amat de son voler, per la qual absència tenebres havien exilada la llugor de son enteniment, ab lo qual se representa l'amat a sos amadors.
23 de juliol del 2011
204
Afermava l'amic que en son amat era tota perfecció; negava que en son amat no havia null defalliment. E per açò era qüestió qual era major: o l'afermació, o la negació.
22 de juliol del 2011
203
Combatien-se colpes e mèrits en la consciència e la volentat de l'amic; e justícia, membrança, muntiplicaven consciència; e misericordia, esperança, muntiplicaven benanança en la volentat de l'amat. E per açò los mèrits vencien les colpes e torts en la penitència de l'amic.
21 de juliol del 2011
202
- Digues, foll: ¿qual ames més: o la misericòrdia de ton amat, o la justícia de ton amat?
Respòs que tant li covenia amar e tembre justícia, que nulla majoritat de voler no devia haver en sa volentat a amar nulla cosa sobre la justícia de son amat.
20 de juliol del 2011
201
- Digues, amant: on és ton poder?
Respòs:
- En lo poder de mon amat.
- Ab què t'esforces contra tos enemics?
- Ab les forces de mon amat.
- Ab què et conhortes?
- Ab los tresors eternals de mon amat.
Respòs:
- En lo poder de mon amat.
- Ab què t'esforces contra tos enemics?
- Ab les forces de mon amat.
- Ab què et conhortes?
- Ab los tresors eternals de mon amat.
19 de juliol del 2011
200
- Digues, amador: has riquesa?
Respòs que:
- Hoc: amor.
- Has pobrea?
- Hoc: amor.
- Per què?
- Per ço cor no és amor major, e cor no enamora molts amadors a honrar los honraments de mon amat.
18 de juliol del 2011
199
- Digues, foll: has enveja?
Respòs:
Respòs:
- Hoc, totes les vegades que oblid la llarguea e les riquees de mon amat.
17 de juliol del 2011
198
Demanaren a l'amic qual cosa era pus lluny de son coratge; e ell repòs que desamor. E demanaren-li per qual raó. Respòs que per ço cor ço qui era pus prop a son corage era amor, qui és contrari de desamor.
16 de juliol del 2011
197
Tant amava l'amic son amat, que de tot ço que li deïa lo creïa, e tant lo desirava entendre, que tot ço que n'oïa dir volia entendre per raons necessàries. E per açò l'amor de l'amic estava enfre creença e intel·ligència.
15 de juliol del 2011
196
Oblidar e innorar volgra l'amic son amat una hora tan solament per ço que hagués alcun repòs a sos llanguiments. Mas, cor li fóra passió l'oblidament e la innorància, hac paciència e exalçà son enteiment e sa memòria a contemplar son amat.
14 de juliol del 2011
195
Moria l'amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers e els turments s'ajustaven e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat de l'amic. E per açò l'amic en un temps mateix moria e vivia.
13 de juliol del 2011
194
Tan fortment desirava l'amic llaors e honraments de son amat, que dubtava que els membràs; e tan fortment aïrava les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò l'amic estava embarbesclat enfre amor e temor per son amat.
12 de juliol del 2011
193
Oblidà, un dia, l'amic son amat, e membrà en altre dia que l'havia oblidat. E en aquell dia en lo qual l'amic membrava que son amat oblidat havia, fo l'amic en tristícia, e en dolor, e en glòria e en benanança, per oblidament e per membrança.
11 de juliol del 2011
192
Venc temptació a l'amic per ço que li absentàs son amat, e que la memòria se despertàs e recobràs la presència de son amat, membrant aquell pus fortment que no l'havia membrat, per ço que l'enteniment més a ensús fos llevat a entendre, e la volentat a amar, son amat.
10 de juliol del 2011
191
En un gran boscatge era l'amic, qui anava cercar son amat, e atrobà veritat e falsetat qui es contrastaven de son amat; car veritat lo lloava e falsetat lo blasmava. E per açò l'amic cridà amor que ajudàs a veritat.
9 de juliol del 2011
190
Demanaren a l'amat si havia haüda null temps pietat. Respòs que si no hagués haüda pietat, no hagra enamorat l'amic, ni l'hagra turmentat de sospirs e de plors, e de treballs e de llangors.
8 de juliol del 2011
189
- Digues, foll, de què es fa la major comparació e semblança?
Respòs:
- D'amic e amat.
Demanaren-li per qual raó. Respòs que per amor, qui estava enfre ambdós.
7 de juliol del 2011
188
Demanaren a l'amic si era possible cosa que son amat lo desenamoràs. Respòs que no, dementre que la memòria membràs e l'enteniment entenés les nobleses de son amat.
6 de juliol del 2011
187
Estaven les cogitacions de l'amic enfre oblidança de sos turments e enfre membrança de sos plaers; car los plaers que ha d'amor li remembren la benanança que ha per amor.
5 de juliol del 2011
186
Estava l'amic pensiu e embarbesclat con podien pendre començament sos treballs, de les noblees de son amat, qui ha en si mateix tanta de benauirança.
4 de juliol del 2011
185
Anava l'amic per una gran ciutat, e demanava si trobaria null home ab qui pogués parlar a sa guisa de son amat. E mostraren-li un home pobre qui plorava per amor e cercava companyó ab qui pogués parlar d'amor.
3 de juliol del 2011
184
Cantava l'amic de son amat, e deïa, que tant li portava bona volentat, que totes les coses que aïrava per sa amor li eren plaents e benanances majors que les coses que amava sens l'amor de son amat.
2 de juliol del 2011
183
Llevava l'amat l'enteniment a entendre ses altees, per ço que l'amic enclinàs son remembrament a membrar sos defalliments, la volentat los menyspreàs e pujàs amar los acabaments de l'amat.
1 de juliol del 2011
182
- Digues, foll: per què escuses los culpables?
Respòs:
- Per ço que no sia semblant als acusants los innocents e els culpables.
Respòs:
- Per ço que no sia semblant als acusants los innocents e els culpables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)