212

- Digues, foll(boig): per què has(tens) tan gran amor? 

Respòs(Respongué): 

- Cor llong e(Perquè llarg i) perillós és lo viatge en lo qual vaig cercar mon amat. Ab gran feix lo'm cové encercar(Amb una gran càrrega em convé buscar-lo), e ivaçosament(amb rapidesa) me cové anar; e totes aquestes coses no poria complir sens gran amor.

211

Amor, amar, amic e(i) amat se covenen tan fortment(s’uneixen tan fortament), que una actualitat són en essència(en essència són una mateixa realitat), e diverses coses són l'amic e l'amat concordants sense nulla(cap) contrarietat e diversitat de essència. E per açò(per això) l'amat és amable sobre totes altres amors.

210

Temptà l'amic amor, si es poria(podria) sostenir en son coratge sens que no remembràs(sense recordar) son amat, e(i) cessà son cor de pensar e sos ulls de plorar; e aniquilà's amor, e romàs(romangué) l'amic embarbesclat(perplex), e demanà a les gents si havien vista amor.

209

Atrobà(Es trobà) l'amic un home qui moria sens amor. Plorà l'amic la deshonor que l'amat prenia en la mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix(i digué [preguntà]) a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor(respongué que perquè) no havia qui li hagués donada coneixença d'amor ni qui l'hagués nodrit a ésser amador. E per açò(per això) l'amic sospirà en plorant e dix: 

- Ah, devoció! ¿quan serets(sereu) major, per ço que la colpa sia(per tal que la culpa sigui) menor e que lo meu amat haja(tingui) molts frevents(fervents), ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments(els seus honors)?

208

Malalta fo(es va posar) l'amor con(quan) l'amic oblidà son amat; e(i) malalt és l'amic, car(ja que), per sobremembrar(recordar intensament), son amat li dóna treballs, ànsies, e llanguiments(decaïments).

207

Venc(Vingué) amor en l'amic, a la qual amor l'amic demanà què volia. E(I) amor li dix(digué) que ella era venguda en ell per ço que l'acostumàs e el nodrís(havia vingut a ell per tal d’acostumar-lo i alimentar-lo) en tal manera que, a la mort, pogués vençre(vèncer) sos mortals enemics.

206

Eclipse fo(Hi va haver un eclipsi) en lo cel, e(i) tenebres en la terra; e per açò(per això) l'amic remembrà(recordà) que pecat li havia llongament(llargament) absentat son amat de son voler, per la qual absència tenebres havien exilada la llugor(resplendor) de son enteniment, ab(amb) lo qual se representa l'amat a sos amadors.

205

Afermava(Afirmava) l'amic que en son amat era tota perfecció; negava que en son amat no havia null defalliment(no hi trobava cap deficiència). E per açò era qüestió qual(I per això hom es preguntava quina) era major: o l'afermació, o la negació.

204

Combatien-se colpes e(culpes i) mèrits en la consciència e la volentat(voluntat) de l'amic; e justícia, membrança(record), muntiplicaven(augmentaven) consciència; e misericordia, esperança, muntiplicaven benanança(felicitat) en la volentat de l'amat. E per açò(per això) los mèrits vencien les colpes e torts(greuges) en la penitència de l'amic.

203

- Digues, foll(boig): ¿qual ames més: o la misericòrdia de ton amat, o la justícia de ton amat? 

Respòs(Respongué) que tant li covenia amar e tembre(i témer) justícia, que nulla majoritat de voler no devia haver en sa volentat a amar nulla cosa sobre(que no podia tenir cap altra voluntat més gran d’estimar cap altra cosa per sobre) la justícia de son amat.

202

- Digues, amat: on és ton poder? 
Respòs(Respongué): 
- En lo poder de mon amat. 
- Ab(Amb) què t'esforces contra tos(els teus) enemics? 
- Ab les forces de mon amat. 
- Ab què et conhortes(consoles)? 
- Ab los tresors eternals de mon amat.

201

- Digues, amador: has riquea(tens riquesa)? 

Respòs(Respongué) que: 

- Hoc(Sí): amor. 

- Has pobrea(pobresa)? 

- Hoc: amor. 

- Per què? 

- Per ço cor(Perquè) no és amor major, e cor(i perquè) no enamora molts amadors a honrar los honraments(honors) de mon amat.

200

- Digues, foll(boig): has(tens) enveja? 
Respòs(Respongué): 

- Hoc(Sí), totes les vegades que oblid(oblido) la llarguea e les riquees(la generositat i les riqueses) de mon amat.

199

Demanaren a l'amic qual(quina) cosa era pus(més) lluny de son coratge; e(i) ell respòs(respongué) que desamor. E demanaren-li per qual raó. Respòs que per ço cor ço(perquè) qui era pus prop a son coratge era amor, qui és contrari de desamor.

198

Tant amava l'amic son amat, que de tot ço(el) que li deïa(deia) lo creïa(creia), e(i) tant lo desirava(el desitjava) entendre, que tot ço que n'oïa dir volia entendre per raons necessàries. E per açò(per això) l'amor de l'amic estava enfre(entre) creença e intel·ligència.

197

Oblidar e innorar volgra(i ignorar hauria volgut) l'amic son amat una hora tan solament per ço que(per tal que) hagués alcun(algun) repòs a sos llanguiments(als seus decaïments). Mas, cor li fóra passió l'oblidament e la innorància, hac(Però, ja que l’oblit i la ignorància li provocaven passió, tingué…) paciència e exalçà son enteniment e sa memòria a contemplar son amat.

196

Moria l'amic per plaer, e(i) vivia per llanguiments(decaïments); e els plaers e els turments s'ajustaven(s’ajuntaven) e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat(voluntat) de l'amic. E per açò(això) l'amic en un temps mateix moria e vivia.

195

Tan fortment desirava(fortament desitjava) l'amic llaors e honraments(lloances i honors) de son amat, que dubtava que els membràs(recordés); e tan fortment aïrava(odiava) les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò(això) l'amic estava embarbesclat enfre(indecís entre) amor e temor per son amat.

194

Oblidà, un dia, l'amic son amat, e membrà(i recordà) en altre dia que l'havia oblidat. E en aquell dia en lo qual l'amic membrava que son amat oblidat havia, fo l'amic en tristícia(va caure l’amic en estat de tristesa), e en dolor, e en glòria e en benanança(felicitat), per oblidament e per membrança(record).

193

Venc(Vingué) temptació a l'amic per ço que li absentàs(per tal d’allunyar-lo de) son amat, e(i) que la memòria se despertàs(despertés) e recobràs la presència de son amat, membrant(recordant) aquell pus fortment(més intensament) que no l'havia membrat, per ço que l'enteniment més a ensús(amunt) fos llevat(alçat) a entendre, e la volentat(voluntat) a amar, son amat.

192

En un gran boscatge era l'amic, qui anava cercar son amat, e atrobà(i es trobà) veritat e falsetat qui es contrastaven de(es discutien sobre) son amat; car(ja que) veritat lo lloava e falsetat lo blasmava. E per açò(això) l'amic cridà amor que ajudàs(ajudés) a veritat.

191

Demanaren a l'amat si havia haüda null temps(tingut en cap moment) pietat. Respòs(Respongué) que si no hagués haüda pietat, no hagra(hagués) enamorat l'amic, ni l'hagra turmentat de sospirs e(i) de plors, e de treballs e de llangors(abatiments).

190

- Digues, foll(boig), de què es fa la major comparació e(i) semblança? 

Respòs(Respongué): 

- D'amic e amat. 

Demanaren-li per qual raó. Respòs que per amor, qui estava enfre(entre) ambdós.

189

Demanaren a l'amic si era possible cosa que son amat lo desenamoràs. Respòs(Respongué) que no, dementre(mentre) que la memòria membràs e(recordés i) l'enteniment entenés(entengués) les nobleses de son amat.

188

Estaven les cogitacions(els pensaments) de l'amic enfre oblidança(entre oblit) de sos turments e(i) enfre membrança(record) de sos plaers; car(ja que) los plaers que ha(té) d'amor li remembren la benanança(felicitat) que ha per amor.

187

Estava l'amic pensiu e embarbesclat con(i indecís sobre com) podien pendre començament sos treballs, de les noblees de son amat, qui ha(té) en si mateix tanta de benauirança(felicitat completa).

186

Anava l'amic per una gran ciutat, e(i) demanava si trobaria null(cap) home ab(amb) qui pogués parlar a sa guisa(a la seva manera) de son amat. E mostraren-li un home pobre qui plorava per amor e cercava companyó ab qui pogués parlar d'amor.

185

Cantava l'amic de son amat, e deïa(i deia), que tant li portava bona volentat(voluntat), que totes les coses que aïrava(odiava) per sa amor li eren plaents e benanances(benestars) majors que les coses que amava sens la amor de son amat.

184

Llevava(Alçava) l'amat l'enteniment a entendre ses altees(les seves alteses), per ço que(per tal que) l'amic enclinàs son remembrament a membrar sos defalliments(inclinés la seva memòria a recordar les seves faltes), la volentat los menyspreàs e pujàs amar los acabaments(voluntat els menyspreés i ascendís a estimar la perfecció) de l'amat.

183

- Digues, foll(boig): per què escuses los culpables? 
Respòs(Respongué): 
- Per ço que no sia semblant als acusants(Per tal de no assemblar-me als que acusen) los innocents e(i) els culpables.

182

Complanyia's(Es lamentava) l'amic de son amat, con(quan) tant greument lo faïa(el feia) turmentar a amor; e(i) escusava's l'amat muntiplicant(augmentant) a l'amic treballs e perills, pensaments, e llàgremes(llàgrimes) e plors.