Asoliava's(S’aïllava) l'amic, e(i) acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llàgremes e plors, e son cos afliccions e dejunis. E con(quan) l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre(entre) les gents.
Los senyals de les amors que l'amic ha(té) a son amat són, en lo començament, plors, e(i) en lo mig tribulacions, e en la fi mort. E per aquells senyals l'amic preïca(predica) los amadors de son amat.
Respòs que serf e sotsmès no ha(té) altre voler mas(més que) obeir a son senyor e son amat.
Encontrà(Es trobà) l'amic son amat, e viu-lo(i el va veure) molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li(li digué) que fortment(fortament) se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, con ell ne(de manera que ell en fos) tan digne. E l'amat li respòs(respongué) dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos(desil·lusió perquè havia creat l’home per ser) amat, conegut, honrat, e de mil hòmens(homes), los cent lo temien e l'amaven tan solament, e de los cent, los noranta lo temien per ço que(perquè) no els donàs(donés) pena, e los deu l'amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix(gairebé) qui l'amàs per sa bonea e sa nobilitat(l’estimés per la seva bondat i la seva noblesa). Con(Quan) l'amic oí aquestes paraules, plorà fortment en(per) la deshonor de son amat, e dix:
Si no abasta l'amor de l'amic a moure son amat a pietat e(i) a perdó, abasta l'amor de l'amat a donar a ses creatures(criatures) gràcia e benedicció.