152

Vedà(prohibí) la paraula l'amat a son amic, e(i) aconsolava's l'amic en l'esguardament(la contemplació) de son amat.

151

Jurava l'amic a l'amat que per sa amor amava e sostenia treballs e(i) passions, e per açò(per aquest motiu) pregava l'amat que l'amàs(l’amés), e de sos treballs passió hagués(i que dels seus treballs tingués passió). Jurà l'amat que natura e proprietat era de sa amor que amàs(per la naturalesa i les propietats del seu amor amava) tots aquells qui l'amassen(l’amessin), e que hagués(tingués) pietat d'aquells qui per sa amor treball sostenien. Alegrà's l'amic, e consolà's en la natura e en la propietat essencial de son amat.

150

Cantava l'amat, e deïa(i deia):  
-Endrecen-se los meus lloadors en lloar mes(els meus) valors; e los enemics de mos honraments turmenten-los e han-los en menyspreament(els turmenten i els consideren amb menyspreu). E per açò he tramès(I per això he enviat) a mon amic que planga e plor(planyi i plori) ma deshonor. E els seus plants(planys) e els seus plors són nats de mes amors.

149

Deïa(Deia) l'amic:  
- Vestit són de drap(Vaig vestit de roba), vilment, mas(però) amor vest(vesteix) de plaers, pensaments, mon cor, e(i) lo cos de plors, llanguiments(decaïments), passions.

148

Escarnien e(i) reprenien les gents l'amic per ço cor(perquè) anava con a foll(com boig) per amor. E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

147

Creada ha Déus(Déu ha creat) la nit a cogitar e a vetllar l'amic en les noblees de son amat(perquè l’amic vetlli i reflexioni sobre les la noblesa del seu amat); e cuidava's(es pensava) l'amic que l'hagués creada a(per a) reposar e a dormir aquells qui són treballats per amor(han treballat per amor).

146

Plorava l'amic per ço que(per allò que) havia perdut, o no era qui(i no existia qui) el pogués consolar per ço car sos perdiments eren inrecuperables(perquè les seves pèrdues eren irrecuperables).

145

Plany-se(Es lamenta) l'amic, e clama's(i es queixa) lo cor de calor d'amor. Mor-se(Es mor) l'amic, plora'l l'amat, e dóna-li consolació de paciència, esperança, guaardó(recompensa).

144

Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e(i) dormir, sàpies(sàpigues) que en aquell veus damnació(condemnació) e turments. E si veus amador pobrement vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetllar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.

143

Missatge(Missatger) era l'amic als prínceps crestians, e als infeels(i per als infidels), per son amat, per ço que els mostràs(per tal de mostrar-los) la art e els començaments a conèixer(els fonaments del coneixement), amar l'amat.

142

Gabava's e(Es vanava i) alegrava's l'amic en les noblees(nobleses) de son amat; llanguia(es consumia) l'amic per sobrecogitacions(profundes reflexions) e pensaments. E era qüestió quals sentia pus fortment(I hom es pregunta què sentia més intensament): o els plaers, o els turments.

141

Passar volia l'amic a la darrerana(l’última) fi per la qual amava son amat, e(i) les altres fins(finalitats) donaven-li embargament en son passatge(obstacles al seu pas); e per açò llongs desigs(per això llargs desitjos) e pensaments daven(donaven) a l'amic tristícia e llanguiment(tristesa i debilitat).

140

Anava's(S’anava) l'amic combatre per honrar son amat, e menà(i conduí) en sa companyia fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança, ab(amb) què vencés los enemics de son amat; e fóra vençut l'amic si no li ajudàs(l’hagués ajudat) son amat a significar ses nobilitats(donar sentit a les seves nobleses) a son amic.

139

Oblidà l'amic tot ço(tot això) qui és dejús(dessota) lo sobirà cel, per ço que(per tal que) l'enteniment pogués pus(més) alt pujar a conèixer l'amat, lo qual la volentat desija preïcar(desitja predicar), contemplar.

138

Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni per què moria. Respòs(Respongué) l'amic que amor neixia del remembrament(de la memòria), e(i) vivia de intel·ligència, e moria per oblidament.

137

Deïa(Deia) l'amic a les gents aquestes paraules: 
-Qui vertaderament remembra(recorda) mon amat, oblida en les circumstàncies de son remembrament(record) totes coses; e(i) qui totes coses oblida per membrar(recordar) son amat, de totes coses lo defèn mon amat, e part li dóna de totes coses.

136

Deïa(Deia) l'amic al seu car amat que li mostràs manera con lo(com li) pogués fer conèixer e(i) amar e lloar a les gents. Omplí l'amat son amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions(afliccions pertorbadores), pensaments, sospirs e plors, e en lo cor de l'amic fo(va néixer) audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors(nasqueren lloances) de son amat, e en sa volentat(voluntat) fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.

135

Deïa(Deia) l'amat que en aquells llocs on és més temut a lloar, lo lloàs e(i) l'escusàs. Deïa l'amic que d'amor lo bastàs(el proveís). Responia l'amat que per sa amor s'era(s’havia) encarnat e penjat per morir.

134

Pregava l'amat son amic que no l'oblidàs. Deïa(Deia) l'amic que no el podia oblidar, pus que(ja que) no el podia innorar(ignorar).

133

Vestia l'amat son amic mantell(capa), cota(túnica), gonella(vestit llarg); e capell(i barret) li faïa(feia) d'amor, e camisa de pensaments, e calces de tribulacions(afliccions pertorbadores), e garlanda(cadena de flors o de fullatge trenat) de plors.

132

Jaïa(Jeia) l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor(i el cobrellit) era de llanguiments(decaïments), e el coixí era de plors. E era qüestió(I hom es preguntava) si el drap(la roba) del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

131

Nuaven-se les amors de l'amic e(i) l'amat ab membrança(amb record), enteniment, volentat(voluntat), per ço que(per tal que) l'amic e l'amat no es partissen(separessin); e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments(decaïments), sospirs e plors.

130

Ab(Amb) ploma d'amor e(i) ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres(cartes) a son amat, en les quals li deïa(deia) que devoció se tardava e amor se moria, e falliment(falta) e error muntiplicaven(augmentaven) sos enemics.

129

Acostava's l'amat a l'amic per ço que(per tal que) l'aconsolàs e(i) el conhortàs(consolés) dels llanguiments(decaïments) que sostenia, e dels plors que havia(tenia); e, on(com) més l'amat a l'amic s'acostava, pus(més) fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia(lamentava) de son amat.

128

- Muntiplica(augmenta) la enemistat qui és enfre(entre) les gents e(i) mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab(amenaça amb) justícia, saviea(saviesa). E memòria e volentat (voluntat) menyspreen ses menaces e sos prometiments.

127

- Ah, enteniment, volentat(voluntat)! Lladrats, e despertats(Bordeu, i desperteu) los grans cans(gossos) qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats. Ah memòria! Membrats(recordeu) la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.

126

Escrivia l'amic aquestes paraules: 

- Alegre és mon amat, car(ja que) a ell tramet(trameto) mos pensaments e(i) per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments(decaïments) no viu(visc), ni sent(sento), ni veig, ni oig, ni he odoraments(tinc olfacte).

125

Lo senyal de l'amat apar(apareix) en l'amic, qui per amor és en tribulacions(situacions pertorbadores), sospirs e(i) plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

124

Demanaren a l'amic quals(quines) tenebres són majors. Respòs(Respongué) que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix(i digué) que la presència de son amat.

123

Enllumenà(Il·luminà) amor lo nuvolat(el núvol) qui es mès enfre(posà entre) l'amic e(i) l'amat; e féu-lo enaixí llugorós(així lluminós) e resplendent con(com) és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat(voluntat); e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.

122

Demanaren a l'amic de ocasió(sobre l’oportunitat), e dix(i digué) que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament(record), e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea(riquesa) en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença(malevolència).