365

Amor escalfava e aflamava(i ablamava) l'amic en membrança(record) de son amat. E l'amat lo refredava ab llàgremes(amb llàgrimes) e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments(honors). E creixien les amors con(quan) l'amic membrava(recordava) per qui sostenia llangors(abatiments), tribulacions, ni los hòmens(els homes) mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

197

Oblidar e innorar volgra(i ignorar hauria volgut) l'amic son amat una hora tan solament per ço que(per tal que) hagués alcun(algun) repòs a sos llanguiments(als seus decaïments). Mas, cor li fóra passió l'oblidament e la innorància, hac(Però, ja que l’oblit i la ignorància li provocaven passió, tingué…) paciència e exalçà son enteniment e sa memòria a contemplar son amat.

194

Oblidà, un dia, l'amic son amat, e membrà(i recordà) en altre dia que l'havia oblidat. E en aquell dia en lo qual l'amic membrava que son amat oblidat havia, fo l'amic en tristícia(va caure l’amic en estat de tristesa), e en dolor, e en glòria e en benanança(felicitat), per oblidament e per membrança(record).

138

Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni per què moria. Respòs(Respongué) l'amic que amor neixia del remembrament(de la memòria), e(i) vivia de intel·ligència, e moria per oblidament.