338

Odorà(Olorà) l'amic flors, e remembrà(i recordà) pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós(ignorant orgullós). Gustà(Degustà) l'amic dolçors, e entès(entengué) amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent(l’entrada i la sortida) d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

239

- Digues, foll(boig), ¿qual feix és pus(més) feixuc e(i) pus greu: o treballs per amor, o treballs per desamor? 

Respòs(Respongué) que ho demanàs(demanés) als hòmens(homes) qui fan penitència per amor de son amat o per temor dels turments infernals.

235

Amor és mar tribulada d'ondes e(d’onades i) de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix(Mor) l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments(i neix la seva plenitud).

232

Mesclà amor los treballs e(i) els plaers en los pensaments de l'amic; e clamaren-se los plaers, d'aquell mesclament, e acusaren amor a l'amat; e feniren e deliren(moriren i desaparegueren) los plaers, con(quan) l'amat los hac departits(els hagué separat) dels turments que amor dóna a sos amadors.

196

Moria l'amic per plaer, e(i) vivia per llanguiments(decaïments); e els plaers e els turments s'ajustaven(s’ajuntaven) e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat(voluntat) de l'amic. E per açò(això) l'amic en un temps mateix moria e vivia.

167

L'amic volc(volgué) anar en una terra estranya per honrar son amat, e volc-se desmarxar per ço que(i es volgué disfressar per tal que) no fos pres en lo camí. E tant no poc(pogué) desmarxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faiçons(formes) e groga color, ni de son cor plants(planys), pensaments, sospirs, tristícia(tristesa), llanguiments(debilitats), e per açò fo(per això va ser) pres en lo viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.

156

Les noblees e els honraments(nobleses i els honors) e les bones obres de l'amat són tresors e riquees(riqueses) de l'amic; e lo tresor de l'amat són los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors, e els llanguiments(decaïments) que l'amic sosté per honrar e amar son amat.

144

Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e(i) dormir, sàpies(sàpigues) que en aquell veus damnació(condemnació) e turments. E si veus amador pobrement vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetllar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.

142

Gabava's e(Es vanava i) alegrava's l'amic en les noblees(nobleses) de son amat; llanguia(es consumia) l'amic per sobrecogitacions(profundes reflexions) e pensaments. E era qüestió quals sentia pus fortment(I hom es pregunta què sentia més intensament): o els plaers, o els turments.

116

En un ram(una branca) cantava un aucell(ocell), e deïa(i deia) que ell daria(donaria) un novell(nou) pensament a amador que li en donàs dos. Donà l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs(per tal que alleugerís) sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors(augmentants els seus dolors).

109

-Turmentava'm amor tro(fins) que li hac dit(vaig haver dit) que tu eres present als meus turments; adoncs(aleshores) amor afluixà mos llanguiments(els meus decaïments), e tu, per guardó, muntipliquist(augmentares) amor, qui em doblà mos turments.-

71

Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amors. Respòs(Respongué): 

- Plaers, cogitaments(pensaments), desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiment(decaïment). Sens aitals fruits no es lleixa(deixa) amor tocar a sos servidors.