Cor Blanquerna havia a tractar...

Cor Blanquerna havia a tractar del Llibre de l'Art de contemplació, per açò volc finir lo Llibre de l'amic e l'amat, lo qual és acabat a glòria e a llausor de nostre Senyor Déus.

365

- Digues, foll, què és aquest món ? 

Respòs: 
- Presó dels amadors, servidors de mon amat. 
- E qui els met en presó ? 
Respòs: 
- Consciència, amor, temor, renunciament, contricció, companyia d'àvol gent; e és treball sens guardó, on és puniment.

364

Amor escalfava e aflamava l'amic en membrança de son amat. E l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors con l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

363

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.

362

- Digues, foll, per què parles tan subtilment ? 

Respòs: 
- Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment a les noblees de mon amat, e perquè per més homes sia honrat, amat e servit.

361

Encontraren-se dos amics. La un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era questió qual d'ambdós era pus prop a son amat. E per la solució, l'amic havia coneixença de la demostració de trinitat.

360

Demanaren a l'amic, amor en qual era major: o en l'amic qui vivia, o en l'amic qui moria. Respòs que en l'amic qui moria. 

- Per què ? 
- Per ço cor no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho ésser en amic qui viu per amor.

359

- Digues, foll: què són treballs, plants, sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic ? 

Respòs: 
- Plaer d'amat. 
- Per què ? 
- Per ço que en sia més amat, e l'amic més guardonat.

358

- Digues, foll: què és religió ? 

Respòs: 
- Nedeetat de pensa e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.

357

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deïa-li amor: 

- On vas, amador ? 
Respòs: 
- Vaig a mon amat per ço que tu sies major.

356

Anava l'amic consirós en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves; e l'amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules.

355

Estava l'amic, un dia, en oració e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e dolor.

354

- Digues, foll: qual és la major e la pus noble amor que sia en creatura?

Respòs: 
- Aquella qui és una ab lo creador. 
- Per què ? 
- Per ço cor lo creador no ha en què pusca fer pus noble creatura.

352

Amava la volentat de l'amic si mateixa, e l'enteniment demanà-li si era pus semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, con sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que nulla altra cosa. E per açò é questió, segons qual responsió la volentat poc respondre a l'enteniment pus vertaderament.

351

El dia del judici dirà l'amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat; e a altra part sia triat ço que hom ha donat al món, per ço que sia vist con coralment és estat amat, ni qual dels dos dons és pus noble e de major cantitat.

351

Angoixós e plorós anava l'amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres intel·lectuals. E és questió, en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l'amat se mostrà a l'amic pus declaradament.

350

Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l'amic, qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E és questió què signifiquen cascú dels quatre significats a l'amic qui va cercar son amat.

349

Esguardava l'amic si mateix per ço que fos mirall on veés son amat, e esguardava son amat per ço que li fos mirall on hagués coneixença de si mateix. E és questió, a qual dels dos miralls era son enteniment pus acostat.

348

Ab frevor e temor anava l'amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí anava, trobà sospirs e plors qui li aportaven saluts de son amat. E és questió per qual de tots quatre fo mills assolaçat l'amic en son amat.

347

Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava en son enteniment, e enamorava's en sa volentat. E és qüestió, per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrança a remembrar son amat.

346

Denant l'amic deïen un jorn mal de son amat, sens que l'amic no hi respòs ni escusà son amat. E és qüestió, qual és pus encolpat: o els hòmens qui blasmaven l'amat, o l'amic qui callava e no escusava son amat.

345

Havia l'amic a anar llongues carreres, e dures e aspres; e era temps que anàs per aquelles e que portàs lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que el cos pogués portar lo càrrec pus lleugerament. E l'ànima anà per aquelles carreres en companyia ab son amat.

344

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha en servir son amat, e hac paor que ses obres no perissen per aquells empatxaments. Mas l'amat li tramès consciència, qui el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

343

Perdé l'amic una joia que molt amava, e fóra's desconsolat, tro que son amat li féu questió qual cosa li era pus profitable: o la joia que havia, o la paciència que hac en les obres de son amat.

342

Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns treballar sos pensaments. E l'amat li respòs dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar Déu e amar sos honrats capteniments.

341

Cogità l'amic en la mort e hac paor tro que remembrà la ciutat de son amat, de la qual mort e amor són portals e entrament.

340

En ira s'adormí l'amic, cor temia lo blasme de la gent; e despertà's en paciència con remembrà llaors de son amat. E és questió, l'amic de qui hac major vergonya: o de son amat, o de les gents.

339

Enfre treball e plaer era lo llit de l'amic: ab plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E és questió a quals de aquests dos és pus prop lo llit de l'amic.

338

Hac l'amic fam, set, calor e fred, pobretat, nuedat, malaltia, tribulació; e fóra finit si no hagués membrança de son amat, qui el sanà ab esperança, remembrament, e ab lo renunciament d'aquest món, e ab lo menyspreament del blasme de la gent.

337

Odorà l'amic flors, e remembrà pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós. Gustà l'amic dolçors, e entès amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

336

Malalt fo l'amic, e féu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleixà a penediment, penitència, e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons de son amat; e a son remembrament la passió que sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels, qui innorantment van a perdiment.

335

Oïa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasme veïa l'enteniment, la justícia e la paciència de son amat, cor la justícia punia los blasmadors, e la paciència los esperava a contricció, penediment. E per açò és questió en qual dels dos l'amic creïa pus fortment.