Digueren a l'amic:
- On vas?
- Venc(Vinc) de mon amat.
- On vens?
- Vaig a mon amat.
- Quant estaràs ab(amb) ton amat?
- Aitan(Tant) de temps con(com) seran en ell los meus pensaments.
Blanquerna estava en oració e(i) considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con(quan) havia finida sa oració, escrivia ço(això) en què havia contemplat Déu. E açò
faïa tots jorns(feia cada dia); e mudava(canviava) en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre de amic e amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps la ànima ne(en) pogués moltes decórrer.