Del pròleg

Blanquerna estava en oració e(i) considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con(quan) havia finida sa oració, escrivia ço(això) en què havia contemplat Déu. E açò faïa tots jorns(feia cada dia); e mudava(canviava) en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre de amic e amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps la ànima ne(en) pogués moltes decórrer. 

E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departí(dividí) en aitants verses con ha dies en l'any(tants versicles com dies té l'any). E cascú(cada) vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació.