59

Cogità(Pensà) l'amic en la mort, e hac paor tro(i tingué por fins) que remembrà(recordà) son amat. E cridà a les gents qui li estaven davant: 

- Ah, senyors! Amats per ço que(Estimeu per tal que) mort ni perills no temats, a honrar mon amat.

58

Anava l'amic desirant(desitjant) son amat, e(i) encontrà's ab(amb) dos amics qui ab amor e ab plors se saludaren, e s'abraçaren e es besaren. Esmortí's(Es desmaià) l'amic: tan fortment li remembraren(recordaren) los dos amics son amat.

57

Cantava l'aucell(ocell) en un ram(una branca) de fulles e(i) de flors, e lo vent menava les fulles e aportava odors de les flors. Demanava l'amic a l'aucell què significava lo moviment de les fulles ni la odor de les flors. Respòs(Respongué): 

- Les fulles signifiquen, en llur moviment, obediència; e la odor, sofrir e malanança(malaurança).

56

Demanaren a l'amic: 

- Quals són tes riquees(riqueses)? 

Respòs(Respongué): 

- Les pobretats que sostenc per mon amat. 

- E(I) qual és ton repòs? 

- Lo llanguiment(decaïment) que em dóna amor. 

- E qui és ton metge? 

- La confiança que he(obtinc) de mon amat. 

- E qui és ton maestre? 

Respòs, e dix(digué) que les significances(el sentit) que les creatures donen de son amat.

55

Pujà-se'n(Ascendí) lo cor de l'amic en les altees(alteses) de l'amat, per ço que(per tal que) no fos embargat a amar en l'abís(l’abisme) d'aquest món. E con fo a l'amat (I quan va ser amb l’amat), contemplà'l ab(amb) dolçor e plaer; e l'amat baixà'l a aquest món, per ço que el contemplàs ab tribulacions (preocupacions) e ab llanguiments(defalliments).

54

Dix(Digué) l'amat: 

- Miracle és contra amor de amic, qui s'adorm oblidant son amat. 

Respòs(Respongué) l'amic: 

- E(I) miracle és contra amor d'amat, si l'amat no desperta l'amic, pus que(ja que) l'ha desirat(desitjat).

53

Anava l'amic per una ciutat com a foll(boig), cantant de son amat; e(i) demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs(Respongué) que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs(per això li restava) tan solament lo remembrament(la memòria), ab(amb) què remembrava son amat.

52

Dix(Digué) l'amic a l'amat: 

- Anc(Mai) no fugí ni em partí de tu a amar, depús(després) que t'hac conegut; car(ja que) en tu e(i) per tu e ab(amb) tu fui on que fos(vaig anar on sigui que hagi estat). 

Respòs(Respongué) l'amat: 

- Ni jo, depús que tu m'haguist conegut e amat(m’haguessis conegut i estimat), no t'oblidé, ni null temps(mai) no fiu(vaig fer) contra tu engan ni falliment(falta).

51

Veïa's pendre l'amic, e lligar, e ferir e auciure(L’amic es veia pres, lligat, ferit i mort) per amor de son amat. Demanaren-li aquells qui el turmentaven: 

- On és ton amat? 

Respòs: 

- Ve'l-vos(Veieu-lo) en lo muntiplicament(l’augment) de mes amors e(i) en la sustentació que em fa de mos(meus) turments.

50

Dix(Digué) l'amic a son amat: 

- En tu és mon sanament e mon llanguiment(la meva cura i el meu decaïment); e on pus(i on més) fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes. 

Respòs(Respongué) l'amat: 

- La tua(teva) amor és segell e empremta on mostres los meus honraments(honors) a les gents.

49

Eguals(Iguals) coses són propinqüitat e(proximitat i) llunyedat, enfre(entre) l'amic e l'amat. Car enaixí con mesclament d'aigua e de vi(Perquè, així com es mesclen l’aigua i el vi), se mesclen les amors de l'amic e l'amat; e enaixí con calor e llugor(i així com calor i claredat), s'encadenen llurs amors; e enaixí con essència e ésser, se convénen e s'acosten.

48

Dubtà l'amic que son amat no li fallís a ses majors necessitats(no respongués les seves majors necessitats); e(i) desenamorà l'amat son amic. E hac(tingué) contricció, penediment, l'amic en son cor; e l'amat reté(restituí) al cor de l'amic esperança, caritat; e als ulls llàgremes(llàgrimes) e plors, per ço que(per tal que) retornàs amor en l'amic.

47

Ab(Amb) senyals d'amor se parlaven l'amic e(i) l'amat; e ab temor, pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors recontava(explicava) l'amic a l'amat sos llanguiments(decaïments).

46

Estava l'amic tot sol, sots(sota) la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens(homes) per aquell lloc, e(i) demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs(respongué) que sol fo quan los hac vists e oïts(estava sol quan els havia vist i sentit), e que d'abans era en companyia de son amat.

45

Desirà(Desitjà) l'amic soliditat(solitud), e(i) anà estar tot sol per ço que hagués(per tal d’obtenir) companyia de son amat, ab lo qual està sol enfre(amb la qual cosa estigué sol entre […]) les gents.

44

Dos són los(els) focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un es bastit de desigs, plaers e cogitacions(i pensaments); l'altre és compost de temor, llanguiment(decaïment), e de llàgrames(llàgrimes) e de plors.

43

Propietat e(i) comunitat s'encontraren(toparen), e mesclaren-se per ço que fos(per tal que hi hagués) amistat enfre(entre) l'amic e l'amat.

42

Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp(amb cop) d'amor e(i) esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat. E entrava l'amic veer(a veure) son amat.

41

Les claus de les portes d'amor són daurades de consirers(consideracions), sospirs e(i) plors, e el cordó de les claus és de consciència, contricció, devoció, satisfació; e el porter és de justícia, misericòrdia.

40

Ab(Amb) ulls de pensaments, llanguiments(decaïments), de sospirs, e(i) de plors, esguardava l'amic son amat; e ab ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòrdia, liberalitat, l'amat esguardava son amic. E l'aucell(ocell) cantava lo plaent esguardament damunt dit(esmentat).

39

Llevà's matí l'amic, e(i) anava cercant son amat; e atrobà(es trobà) gents qui anaven per la via([pel] camí), e demanà si havien vist son amat. Respongueren-li dient quan fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls mentals(quin va ser el moment en què el seu amat va deixar de ser vist pels ulls de la seva ment). Respòs(Respongué) l'amic, e dix(digué): 

- Anc, pus haguí vist mon amat en mos pensaments, no fo absent a mos(Mai, després que vaig haver vist el meu amat en els meus pensaments, no va ser absent dels meus [...]) ulls corporals, cor(perquè) totes coses visibles me representen mon amat.

38

Demanaren a l'amic, per què era son amat gloriós. Respòs(Respongué): 

- Per ço cor(Perquè) és glòria. 

Digueren-li per què era poderós. Respòs: 

- Per ço cor és poder. 

Ni per què és savi: 

- Per ço cor és saviesa. 

Ni per què és amable: 

- Per ço cor és amor.

37

Cantava e(i) plorava l'amic cants de son amat, e deïa que pus ivaçosa cosa(deia que cosa més ràpida) és amor en coratge d'amador, que llamp en resplandor, ni tro en oïment(a l’oïda); e pus(i més) viva és aigua en plor que en ondes(onades) de mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.

36

Demanaren a l'amic si camiaria(canviaria) per altre son amat. Respòs, e dix: 

- ¿E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran bé(I quin altre és millor ni més noble que el sobirà bé), eternal, infinit en granea(grandesa), poder, saviea(saviesa), amor, perfecció?

35

Consirós(Pensatiu) anava l'amic en les carreres(pels camins) de son amat, e ensepegà e caec enfre espines(i ensopegà i caigué entre espines), les quals li foren semblants que fossen flors(li van semblar que fossin flors), e que son llit fos d'amors.

34

- Digues, aucell(ocell) qui cantes d'amor al meu amat, ¿per què em turmenta ab(amb) amor, qui m'ha pres ha ésser son servidor(aquell que m’ha pres per ser el seu servidor)? 

Respòs(Respongué) l'aucell: 

- Si no sostenies treballs per amor, ¿ab què amaries ton amat?

33

Encercava(Buscava) l'amic devoció en los plans(a les planes), per veer(veure) si era servit son amat; e atrobà'n defalliment en cascú(i trobà febleses en cadascun) d'aquests llocs. E per açò(això) cavà en la terra, si hi atrobaria lo compliment(per veure si hi trobava la plenitud), pus que(ja que) per terra devoció ha(té) defalliment.

32

Les condicions d'amor són que l'amic sia sofirent(sigui patidor) sofirent, pacient, humil, temorós, diligent, confiant, e(i) que s’aventur(s’aventuri) a grans perills, a honrar son amat. E les condicions de l'amat són que sia vertader, liberal, piadós, just a son amic.