31

L'amat enamora l'amic, e(i) no el plany(compadeix) de son llanguiment(decaïment), per ço que pus fortment sia amat(per tal que amb més força sigui amat) e en lo major llanguiment atrob(decaïment trobi) l'amic plaer e reveniment(reviscolament).

30

Desobeí l'amic son amat, e(i) plorà l'amic. E l'amat venc morir(vingué a morir) en la gonella(túnica) de son amic, per ço que(per tal que) l'amic recobràs ço(el) que havia perdut; e donà-li major do que cell(aquell) que perdut havia.

29

Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix(digué) l'amic: 

- No cal que em parles(parlis); mas fe’m(però fes-me) senyal ab tos(amb els teus) ulls, qui són paraules a mon cor, con te dó ço(quan et dono el) que demanes.

28

Hac(Tingué) sòn l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e(i) hac paor(por) que no oblidàs(oblidés) son amat. E plorà, per ço que no s'adormís(per tal de no adormir-se), ni son amat no fos absent a son remembrament(record).

27

Cantava l'aucell(ocell) en lo verger(hort [o jardí]) de l'amat, e venc(i vingué) l'amic, qui dix(digué) a l'aucell: 

- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos(entenguem-nos) per amor; cor(perquè) en lo teu cant se representa a mos(als meus) ulls mon amat.

26

Cantaven los aucells(ocells) l'alba, e(i) despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren(finiren) llur cant, e l'amic morí per l'amat, en l'alba.

25

Digueren a l'amic: 
- On vas? 
- Venc(Vinc) de mon amat. 
- On vens? 
- Vaig a mon amat. 
- Quant estaràs ab(amb) ton amat? 
- Aitan(Tant) de temps con(com) seran en ell los meus pensaments.

24

Demanaren a l'amic on era son amat. Respòs: 

- Ve’l-vos(Veieu-lo) en una casa pus(més) noble que totes les altres nobilitats(nobleses) creades; e ve'l-vos en mes amors, e en mos llanguiments(en el meu amor, i en el meu decaïment), e en mos plors.

23

Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat(L’amic es va posar malalt, i pensava en l'amat): de mèrit lo peixia(l’alimentava), e ab(amb) amor l'abeurava, e paciència lo colgava(l’allitava), d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava(el medicava).

22

Venc(Vingué) l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora con beu(en beure) en la font, e doblaren sos llanguiments(i es duplicà el seu decaïment). E venc l'amat beure a la font, per ço que sobredoblement doblàs a son amic ses amors(per tal que la sobreduplicació dupliqués l'amor de l'amic), en les quals li doblàs llangors(dupliques l’abatiment).

21

Sospirs e(i) plors vengren a jutjament(vingueren a judici) a l'amat, e demanaren-li per lo qual(quin) se sentia amat pus fortment(més fortament). Jutjà l'amat que els sospirs són pus prop a amor, e los plors als ulls.

20

Contrastaren-se(Es discutiren) l'amic e l'amat; e viu-ho(i ho va veure) un altre amic, qui plorà tan llongament tro hac feta pau e concordança enfre(llargament, fins que fou feta la pau i la concòrdia entre) l'amat e l'amic.

19

Demanà l'amic a l'enteniment e(i) a la volentat, qual(quin) era pus(més) prop a son amat, e córregren amdós, e fo ans l’enteniment(i corregueren ambdós, i va arribar abans l’enteniment), a son amat, que la volentat.

18

Questió fo enfre(Una discussió hi va haver entre) los ulls e la memòria de l'amic, car(ja que) los ulls deïen(deien) que mellor(millor) cosa és veer(veure) l'amat que membrar-lo(recordar-lo), e la memòria dix que per lo remembrament(digué que a través del record) puja l'aigua als ulls e(i) el cor s’enflama(s’inflama) d'amor.

17

Enfre(entre) temor e(i) esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments con(oblits com [de la mateixa manera que]) los fonaments són sobre los delits d'aquest món.

16

- Digues, aucell(ocell) qui cantes, ¿est-te mès en guarda(t'has posat sota la protecció) de mon amat, per ço que et defena(per tal que et defengui) de desamor, e(i) que muntiplic(multipliqui) en tu amor? 

Respòs l'aucell: 
- ¿E qui em fa cantar, mas tan solament(sinó tan sols) lo senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor(per a qui el desamor és deshonor)?

15

Portà Nostra Dona(la Verge Maria) son Fill a l'amic per ço que(per tal que) li besàs son peu, e que escrivís en son llibre les virtuts de Nostra Dona.

14

Encercava(Procurava de trobar) l'amic qui recontàs(narrés) a son amat con(com) ell per sa amor sostenia greus treballs e moria; e atrobà son amat qui lligia en un llibre on eren escrites totes les llangors(manques persistents de vitalitat) que amor li donava per son amat, e tots los grats que n’havia([ i totes les] satisfaccions que n’obtenia).

13

- Digues, foll(boig) per amor, ¿e qual cosa és pus(més) visible: o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat? 

Respòs, e dix(digué) que l'amat és vist per amors, e l'amic per sospirs e per plors, e treballs e dolors.

12

- Amic foll(boig), ¿per què destruus(destrueixes) ta persona e despens(gastes) tos diners, e lleixes(deixes) los delits d'aquest món e vas menyspreat enfre(entre) les gents? 

Respòs: 

- Per honrar los honraments de mon amat, qui per més hòmens(homes) és desamat, deshonrat, que honrat e amat.

11

Digueren a l'amic: 
- Per què no respons a ton amat qui t’apella(et crida)? 
Respòs: 
- Ja m’aventur a greus perills per ço que a ell pervenga(Ja m’exposo a greus perills per tal d’arribar a ell), e ja li parle desirant ses honors(parlo desitjant els seus honors).

10

Dix(Digué) l'amat a l'amic: 
- Saps, encara, què és amor?
Respòs: 
- Si no sabés que és amor, sabera(sabria) què és treball, tristícia, e dolor?

9

Digues, amic -dix(digué) l'amat-, hauràs(tindràs) paciència si et doble tes llangors(duplico les teves tristeses)? 
- Hoc, ab què em dobles més amors(Sí, si em dupliques el meu amor).

8

Demanà l'amat a l'amic: 

- Has membrança(Tens record) de nulla(cap) cosa de que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar(donat que em vols estimar)? 
Respòs: 
- Hoc, per ço cor enfre(Sí, perquè entre) los treballs e els plaers que em dónes, no en faç(faig) diferència.

7

Temptà l'amat son amic si amava perfetament; e demanà-li de què era la diferència qui és enfre(entre) presència e absència d'amat. Respòs l'amic: 

- D'innorància(ignorància) e oblidament, coneixença e remembrament(record).

6

DixDigué l'amic a l'amat: 

- Tu qui umplesomples lo sol de resplandor, umple mon cor d'amor. 
Respòs l'amat: 

- Sens complimentplenitud d'amor no foren tosels teus ulls en plor, ni tu vengut en estaquest lloc veera veure ton amador.

5

- Ah! quan se gabaràes lloarà l'amic que muiramori per son amat? Ni l'amat ¿quan veurà son amic llanguirpatir persistentment manca de vitalitat per sa amor?

4

Plorava l'amic, e deïadeia: 

- ¿TroFins a quant de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernalsper tal que desapareguin els camins infernals? Ni l'aigua, qui ha en costuma que descórrega a enjúsque té el costum de discórrer cap avall, ¿quan serà l'hora que haja natura de pujar a ensúsamunt? Ni els innocents, quan seran més que els colpables? 

3

Ajuntaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundavaomplia a vessar tots d'amors; e cascú havia per cabalcadascun tenia com a única possessió son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacionspertorbacions.

2

Les carrerescamins per on poden passar carros per les quals l'amic encercabusca son amat són llonguesllargues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminadesil·luminades d'amors.

1

Demanà l'amic a son amat si havia en ell nullacap cosa romasaperdurable a amar; e l'amat respòs que çoaixò per què la amor de l'amic podia muntiplicarmultiplicar, era a amar.

Del pròleg

Blanquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e conquan havia finida sa oració, escrivia çoaixò en què havia contemplat Déu. E açòaixò faïafeia tots jornsdies; e mudavacanviava en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre de amic e amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que en breu temps la ànima neen pogués moltes decórrer.

E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departídividí en aitantstants verses concom haté dies en l'any. E cascúcada vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació.