222

Amor se donava a qui es volia, e car(i ja que) a molts hòmens(homes) no es donava e los amadors fortment(fortament, intensament) no enamorava, pus(més) n'havia llibertat; per açò(per això) l'amic, d'amor se clamava e amor acusava a son amat. Mas(Però) amor s'escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor(perquè) gran mèrit e gran glòria desirava(desitjava) a sos amadors.

23

Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat(L’amic es va posar malalt, i pensava en l'amat): de mèrit lo peixia(l’alimentava), e ab(amb) amor l'abeurava, e paciència lo colgava(l’allitava), d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava(el medicava).