Tancament

Cor(Com que) Blanquerna havia a(havia de) tractar del Llibre de l'Art de contemplació, per açò volc finir(per això volgué finalitzar) lo Llibre de l'amic e l'amat, lo qual és acabat a(per a) glòria e a llausor(i per a lloança) de nostre Senyor Déus.

365

Amor escalfava e aflamava(i ablamava) l'amic en membrança(record) de son amat. E l'amat lo refredava ab llàgremes(amb llàgrimes) e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments(honors). E creixien les amors con(quan) l'amic membrava(recordava) per qui sostenia llangors(abatiments), tribulacions, ni los hòmens(els homes) mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

364

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava(recordava), entenia e(i) amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos(amb els seus) plors e ab les llàgremes(llàgrimes) de son amic.

363

- Digues, foll(boig), per què parles tan subtilment? 

Respòs(Respongué): 
- Per ço que sia ocasió(Per tal de donar peu) a exalçar enteniment a les noblees(nobleses) de mon amat, e(i) perquè per més hòmens sia(homes sigui) honrat, amat e servit.

362

Encontraren-se(Es trobaren) dos amics. La un mostrava son amat, e(i) l'altre l'entenia. E era questió qual(hom es preguntava quin) d'ambdós era pus(més) prop a son amat. E per la solució, l'amic havia(tenia) coneixença de la demostració de trinitat.

361

Demanaren a l'amic, amor en qual era major: o en l'amic qui vivia, o en l'amic qui moria. Respòs(Respongué) que en l'amic qui moria. 

- Per què ? 
- Per ço cor(Perquè) no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho(i ho pot) ésser en amic qui viu per amor.

360

- Digues, foll(boig): què són treballs, plants(planys), sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic? 

Respòs(Respongué): 
- Plaer d'amat. 
- Per què ? 
- Per ço que en sia(Per tal que sigui) més amat, e(i) l'amic més guardonat.

359

- Digues, foll(boig): què és religió ? 

Respòs(Respongué): 
- Nedeetat de pensa e desirar(Netedat de pensament i desitjar) morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament(per tal que no hi hagi impediment) a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments(dels seus honors).

358

Era l'amic dintre e(i) defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deïa-li(Li deia amor) amor: 

- On vas, amador ? 
Respòs(Respongué): 
- Vaig a mon amat per ço que tu sies(per tal que tu siguis) major.

357

Anava l'amic consirós(pensatiu) en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui(i es trobà pel camí molta gent i grans companyies que) li demanaven de noves(notícies); e l'amic, per ço cor(perquè) atrobava plaer en son amat, no respòs a ço(respongué això) que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs(digué que per tal de no allunyar-se) de son amat no volia respondre a llurs paraules.

356

Estava l'amic, un dia, en oració e(i) sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que(per tal que pogués) pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar(envià el seu pensament a pensar) en diners, fembres(dones), fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites(gent hi ha com a servidors de cadascuna de les coses més amunt esmentades), que no ha(té) son amat. E per açò(per això) foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia(tristesa) e dolor.

355

- Digues, foll(boig): qual és la major e(i) la pus(més) noble amor que sia(hi hagi) en creatura(criatura)?

Respòs(Respongué): 
- Aquella qui és una ab(amb) lo creador. 
- Per què ? 
- Per ço cor(Perquè) lo creador no ha(té) en què pusca(pugui) fer pus noble creatura.

354

Amava(S’amava) la volentat(voluntat) de l'amic si mateixa, e(i) l'enteniment demanà-li si era pus(més) semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, con sia cosa que son amat sia pus amant(tenint en compte que son amat és més amant de) si mateix que nulla(de cap) altra cosa. E per açò és questió(per això hom es pregunta), segons qual responsió(quina resposta) la volentat poc(pogué) respondre a l'enteniment pus vertaderament.

353

El dia del judici dirà l'amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat; e a(i per) altra part sia(sigui) triat ço que hom ha donat al món, per ço que(per tal que) sia vist con coralment(quan cordialment) és estat amat, ni qual dels dos dons és pus(més) noble e de major cantitat.

352

Angoixós e(i) plorós anava l'amic encercar(a cercar) son amat per vies sensuals e per carreres(camins) intel·lectuals. E és questió(hom es pregunta), en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l'amat se mostrà a l'amic pus(més) declaradament.

351

Teologia e(i) Filosofia, Medicina e Dret encontraren(es trobaren amb) l'amic, qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E és questió(hom es pregunta) què signifiquen cascú(cadascun) dels quatre significats a(per a) l'amic qui va cercar son amat.

350

Esguardava l'amic si mateix per ço que(per tal que) fos mirall on veés(veiés) son amat, e(i) esguardava son amat per ço que li fos mirall on hagués(tingués) coneixença de si mateix. E és questió(hom es pregunta), a qual dels dos miralls era son enteniment pus(més) acostat.

349

Ab frevor e(Amb fervor i) temor anava l'amic en son viatge honrar(per honrar) son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí(així) anava, trobà sospirs e plors qui li aportaven saluts(salutacions) de son amat. E és questió per qual(hom es pregunta per quin) de tots quatre fo mills assolaçat(va ser millor alegrat) l'amic en son amat.

348

Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava(es tornava subtil) en son enteniment, e(i) enamorava's en sa volentat. E és qüestió(hom es pregunta), per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrança a remembrar(més fortament la seva memòria per recordar) son amat.

347

Denant(Davant) l'amic deïen un jorn(deien un dia) mal de son amat, sens que l'amic no hi respòs(respongué) ni escusà son amat. E és questió, qual és pus encolpat(I hom es pregunta, qui és més culpable): o els hòmens(homes) qui blasmaven l'amat, o l'amic qui callava e no escusava son amat.

346

Havia l'amic a anar llongues carreres(L’amic havia d’anar per llargs camins), e(i) dures e aspres; e era temps que anàs(d’anar) per aquelles e que portàs(de portar) lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò(per això) l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que(per tal que) el cos pogués portar lo càrrec pus(més) lleugerament. E l'ànima anà per aquelles carreres en companyia ab(amb) son amat.

345

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha(i els impediments que té) en servir son amat, e hac paor(tingué por) que ses obres no perissen(morissin) per aquells empatxaments. Mas(Però) l'amat li tramès consciència, qui(la qual) el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

344

Perdé l'amic una joia que molt amava, e fóra's(i es va sentir) desconsolat, tro(fins) que son amat li féu questió qual(preguntà quina) cosa li era pus(més) profitable: o la joia que havia(tenia), o la paciència que hac(tingué) en les obres de son amat.

343

Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns(cada dia a) treballar sos pensaments. E(I) l'amat li respòs(respongué) dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar(amb memòria per recordar) Déu e amar sos honrats capteniments(les seves honrades conductes).

342

Cogità(Pensà) l'amic en la mort e hac paor tro(i tingué por fins) que remembrà(recordà) la ciutat de son amat, de la qual mort e amor són portals e entrament(entrada).

341

En ira s'adormí l'amic, cor(perquè) temia lo blasme de la gent; e(i) despertà's en paciència con remembrà llaors(quan recordà lloances) de son amat. E és questió(hom es pregunta), l'amic de qui hac(tingué) major vergonya: o de son amat, o de les gents.

340

Enfre(Entre) treball e(i) plaer era lo llit de l'amic: ab(amb) plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E és questió a quals(hom es pregunta quin) de aquests dos és pus prop(més a prop) lo llit de l'amic.

339

Hac(Tingué) l'amic fam, set, calor e(i) fred, pobretat, nuedat(pobresa, nuesa), malaltia, tribulació; e fóra(seria) finit si no hagués membrança(tingués record) de son amat, qui el sanà ab(amb) esperança, remembrament(record), e ab lo renunciament d'aquest món, e ab lo menyspreament(el menyspreu) del blasme de la gent.

338

Odorà(Olorà) l'amic flors, e remembrà(i recordà) pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós(ignorant orgullós). Gustà(Degustà) l'amic dolçors, e entès(entengué) amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent(l’entrada i la sortida) d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

337

Malalt fo(es va posar) l'amic, e(i) féu testament ab(amb) consell de son amat. Colpes e torts lleixà(Culpes i pecats va deixar) a penediment, penitència, e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons(formes) de son amat; e a son remembrament(a la seva memòria) la passió que sostenc(sostingué) per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels(infidels), qui innorantment(els quals ignorantment) van a perdiment.

336

Oïa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasme veïa(i en aquest blame hi reconeixia) l'enteniment, la justícia e(i) la paciència de son amat, cor(perquè) la justícia punia(castigava) los blasmadors, e la paciència los esperava a contricció, penediment. E per açò és questió en qual(per això hom es pregunta quin) dels dos l'amic creïa pus fortment(creia més fortament).

335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).