335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).

334

Era l'amic en terra estranya, e(i) oblidà son amat, e enyorà's de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas(Però) retornà remembrar(a recordar) son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat(per tal de ser consolat i que el seu allunyament) no li donàs(provoqués) enyorament ni marriment(malenconia).

333

Comprà l'amic un dia de plors per altre dia de pensaments, e(i) vené un dia d'amors per altre de tribulacions; e muntiplicaren ses amors e sos(augmentaren els seus amors i els seus) pensaments.

332

L'amic, ab sa(amb la seva) imaginació, pintava e(i) formava les faiçons(formes) de son amat en les coses corporals, e ab son enteniment les polia en les coses esperituals(espirituals), e ab volentat(voluntat) les adorava en totes creatures(criatures).

331

Tranuitaren e faïen(Passaren la nit desperts i feien) romeries e pelegrinacions los desirers(els desitjos) e els remembraments(records) de l'amic en les noblees(nobleses) de son amat, e aportaven a l'amic faiçons(formes), e omplien son enteniment de resplandor, per la qual la volentat muntiplicava ses amors(voluntat augmentava el seu amor).

330

Ixen(Sorgeixen) amors d'amors, e(i) pensaments de llanguiments(decaïments), e plors de llanguiments; e entren amors en amors, e pensaments en plors, e llanguiments en sospirs. E l'amat esguarda's son amic, qui ha(té) per sa amor totes aquestes tribulacions.

329

On pus(més) estretes són les vies(els camins) on l'amic va a son amat, pus amples són les amors; e(i) on pus estretes són les amors, pus amples són les vies. E per açò(per això) en totes maneres ha(té) l'amic, per son amat, amors e treballs, e llanguiments(decaïments), e plaers, e consolacions.

328

Pujava l'amic los poders de sa ànima, per escala de humanitat, gloriejar la divina natura; e(i) per la divinal natura davallava los poders de sa ànima per gloriejar en la humana natura de son amat.

327

- Pregaven Nostra Dona e(i) los àngels, e els sants de glòria, mon amat; e con remembré(quan vaig recordar) la error en què el món és per desconeixença, membré gran la justícia de mon amat, e gran la desconeixença de sos(dels seus) enemics.

326

Hac(Tingué) l'amat, per sa perfecció, misericòrdia de son amic, e(i) sí hac per les necessitats de son amic. E fo questió per qual(hom es preguntava per quina) de les dues raons l'amat perdonà pus fortment les colpes(més fortament les culpes) de son amic.

325

Humilitat ha humiliat l'amat a l'amic, per contricció(penediment); e(i) sí es féu per devoció. E és questió en qual(hom es pregunta en quina) d'ambdues l'amat fos pus fortment(més fortament) humiliat a l'amic.

324

- No ha(fa) mon amat diferència en humilitat, humil, humiliat, cor(perquè) tot és humilitat en pura actualitat. E per açò(I per això) l'amic reprèn ergull(orgull), qui vol pujar a son amat aquells qui en est(aquest) món la humilitat de mon amat ha tant honrat; e ergull los ha vestits de hipocresia, vanaglòria, vanitats.

323

- Amat! Si tu ajudes als hòmens justs(homes justos), de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos(augmentar els meus) pensaments en desirar tes honors(desitjar els teus honors); e(i) si tu ajudes als hòmens injusts, con(quan) recobren justícia, ajuda al teu amic com faça de ta volentat(perquè faci de la teva voluntat) sacrifici a ta llaor(la teva lloança), e de son cos, a testimoni d'amor per via de martire(martiri).

322

Plorava l'amic, e deïa(i deia) a son amat aquestes paraules: 

- Amat! No fuist anc(vas ser mai) avar ni cobeu(cobejós) al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii(criatures per al seu servei). Doncs, ¿d'on vendria(vindria), amat, que tu, qui est(ets) sobirana llibertat, fosses(fossis) avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments(decaïments), saviea(saviesa) e amors, a honrar tes honors? E per açò(per això), amat, lo teu amic te demana vida llonga(llarga), per tal que pusca reebre(pugui rebre) de tu molts dels dons damunt dits(més amunt esmentats).

321

- Amat, qui en un nom est(ets) nomenat hom e(home i) Déu! En aquell nom, Jesucrist, te vol ma volentat(la meva voluntat) home e Déu; e si tu, amat, has tant honrat ton amic sens sos(sense els seus) mèrits, en nomenar e voler ton nom, ¿per què no honres tants hòmens innorables(homes ignorants) qui escientalment no són estats tant colpables(sàviament no han estat tan culpables) al teu nom, Jesucrist, con(com) és estat lo teu amic?

320

- Amat! Anc(Mai) de tu en ton amic no venc colpa ni falliment(vingué culpa ni falta), ni en ton amic compliment sens(sense) ton do e(i) perdó. E doncs, pus(com que) l'amic t'ha(et té) en aital possessió, no l'hages(el tinguis) en oblit en ses(les seves) tribulacions ni en son perillament.

319

- En aquesta llibertat has(tens), amat, perillada ma volentat(en perill la meva voluntat). Amat! En aquest perill deus remembrar(recordar) ton amic, qui de sa volentat franca trau servitut a(treu servitud per) lloar tes honors e a muntiplicar(els teus honors i per multiplicar) en son cos llanguiments(decaïments) e plors.

318

- Mon voler has fet franc a amar(lliure per estimar), amat, tos honraments(els teus honors), e a(i per) menysprear tes valors(els teus valors), per ço que pusques a mon voler muntiplicar tes amors(per tal que puguis augmentar per desig meu els teus amors).

317

- Amat qui em fas amar! Si no m'ajudes, per què em volguist cercar(volgueres trobar)? Ni per què per mi portest(portares) tantes llangors(abatiments), ni sostenguist(suportares) tan greu passió? Pus(Ja que) tant m'has ajudat a exalçar, ajuda'm, amat, a davallar, a membrar(recordar), aïrar mes colpes e mos(odiar les meves culpes i els meus) defalliments, per ço que mills mos(per tal que millor els meus) pensaments pusquen(puguin) pujar a desirar(desitjar), honrar, lloar tes valors.

316

- Posat m'has, amat, enfre(entre) mon mal e(i) ton bé. A la tua(teva) part sia(hi hagi) pietat, misericòrdia, paciència, humilitat, perdó, ajuda e restaurament; a la mia part sia contricció(penediment), perseverança, membrança(memòria), ab(amb) sospirs, llàgremes(llàgrimes) e plors de la tua santa passió.

315

Mou-se l'amic a ésser per l'acabament(la perfecció) de son amat, e(i) mou-se a no ésser per son defalliment(la seva deficiència). E per açò és qüestió qual(per això hom es pregunta quin) dels dos moviments ha(té) major apoderament en l'amic, naturalment.

314

Per les carreres(camins) de vegetació e(i) de sentiment, e de imaginació, e de enteniment, volentat(voluntat), anava l'amic cercar son amat; e en aquelles carreres havia(tenia) l'amic perills e llanguiments(decaïments) per son amat, per ço que exalçàs(per tal que exalcés) son enteniment e sa volentat a son amat, qui vol que els seus amadors l'entenen(l’entenguin) e l'amen altament.

313

Creà l'amat e(i) destruí l'amic. Jutjà l'amat, plorà l'amic. Recrea l'amat, glorià(glorificà) a l'amic. Fení(Finí) l'amat sa operació, e romàs(romangué) l'amic eternalment en companyia de son amat.

312

- Anc ver no fo ço en què mon amat no fo(Mai no ha estat veritat que el meu amat no hagi existit), e(i) fals és ço en què mon amat no és, e fals serà ço en què mon amat no serà. E per açò(això), de necessitat és que sia(sigui) veritat tot quant serà, ni fo, ni és, si mon amat hi és; e per açò fals és qui és enver(vers) on mon amat no és, sens(sense) que no se'n segueix contradicció.

311

- Amat: veritat visita la contricció(el penediment) de mon cor, e(i) puja aigua a mos(als meus) ulls con(quan) ma volentat la ama. E car(ja que) la tua(teva) veritat és sobirana, puja veritat çajús(aquí baix) ma volentat, a honrar tos honraments(els teus honors), e davalla-la a desamar mos defalliments(les meves faltes).

310

- Lo teu poder, amat, me pot salvar per benignitat, pietat e(i) perdó, e pot-me damnar(condemnar) per justícia e per colpes de mes falliments(culpes dels meus pecats). Complesca(Que compleixi) ton poder ton voler en mi; cor(perquè) tot és compliment(plenitud), sia que em dons(ja sigui que em donis) salvació o damnament.

309

- Si tu, amat, saps mi(saps que sóc) pecador, sí et fas tu piadós e(i) perdonador. E cor ço(perquè això) que saps en tu és mellor(millor) que mi(jo), doncs jo sé en tu perdó e amor, pus(més) que tu fas saber a mi contricció(penediment), e dolor, e desirer(desig) de pendre(prendre) mort per lloar ta valor.

308

- Sobirà bé és lo bé de mon amat, qui és bé de mon bé; car(ja que) és bé, mon amat sens altre bé; cor(perquè) si no ho fos, mon bé fóra d'altre bé sobirà. E(I) cor no ho és, sia(sigui) doncs tot lo meu bé despès en esta vida, a honrar lo sobirà bé, cor enaixí cové(així convé).

307

- Lo meu amat és un, e(i) en sa unitat s'uneixen en una volentat(voluntat) mos pensaments e mes amors; e la unitat de mon amat abasta a totes unitats e a totes pluralitats; e la pluralitat qui és en mon amat abasta a totes unitats e pluralitats.

306

- Eternalment comença, e(i) ha començat, e començarà mon amat; e eternalment no comença, ni ha començat, ni començarà. E aquests començaments no són contradicció en mon amat, per ço cor(perquè) és eternal, e ha(té) en si unitat e trinitat.