335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).

38

Cantava e(i) plorava l'amic cants de son amat, e deïa que pus ivaçosa cosa(deia que cosa més ràpida) és amor en coratge d'amador, que llamp en resplandor, ni tro en oïment(a l’oïda); e pus(i més) viva és aigua en plor que en ondes(onades) de mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.