244

Turmentava amor l'amic per lo qual turment plorava e planyia(i es lamentava) l'amic. Cridava'l son amat que s'acostàs(s’acostés) a ell per ço que sanàs(per tal de sanar-lo). On, pus(Com més) l'amic a son amat s'acostava, pus fortment amor lo turmentava, cor(perquè) més d'amor sentia. E cor més de plaers sentia on més amava, pus fortment l'amat de sos llanguiments(dels seus decaïments) lo sanava.

243

- Digues, foll(boig): vols ésser franc(lliure) de totes coses? 
Respòs(Respongué) que hoc(sí), exceptat(amb excepció de) son amat. 
- Vols ésser catiu(captiu)? 
Respòs que hoc: 
- De sospirs e(i) pensaments, treballs, e perills, e exils(exilis), plors, a servir mon amat, al qual són creat per lloar ses valors(per a l’adoració dels valors del qual he estat creat).

242

- Digues, foll(boig): d'on has tes(com cobreixes les teves) necessitats? 

Respòs(Respongué): - De pensaments, e(i) de desirar(desitjar), adorar, treballar, perseverança. 
- E d'on has(obtens) totes aquestes coses? 
Respòs: 
- D'amor. 
- E d'on has amor? 
- De mon amat. 
- E d'on has ton amat? 
- De si mateix tan solament.

241

Deïa(Deia) l'amic que ciència infusa venia de volentat(voluntat), devoció, oració, e(i) ciència adquisita(adquirida) venia de estudi, enteniment. E per açò és qüestió(per això hom es pregunta) qual ciència és pus tost(més primerenca) en l'amic, ni qual és pus agradable, ni qual és major en l'amic.

240

Adormí's l'amic e(i) morí amor, car(ja que) no hac de què visqués(tingué de què viure). Despertà's l'amic e reviscolà amor en los pensaments que l'amic tramès(transmeté) a son amat.

239

- Digues, foll(boig), ¿qual feix és pus(més) feixuc e(i) pus greu: o treballs per amor, o treballs per desamor? 

Respòs(Respongué) que ho demanàs(demanés) als hòmens(homes) qui fan penitència per amor de son amat o per temor dels turments infernals.

238

Demanaren a l'amat qui era son amic. Respòs(Respongué) que aquell qui per honrar e(i) lloar sos honraments(els seus honors) no dubtava nulles coses(de res), e qui a totes coses renunciava per obeir sos manaments e sos consells.

237

Demanaren a l'amic qui era son amat. Respòs que ço qui el faïa(Respongué que aquell que el feia) amar, desirar(desitjar), llanguir(consumir-se), sospirar, plorar, escarnir, morir.

236

- Digues, foll(boig), què és amor? 
Respòs(Respongué): 
- Amor és concordança de tesòrica e(teoria i) de pràtica a una fi, a la qual se mou lo compliment de la volentat(voluntat) de l'amic, per ço que faça(per tal que faci) a les gents honrar e servir son amat. 
E és qüestió(I hom es pregunta) si la fi cové pus fortment ab(combina més fortament amb) la volentat de l'amic qui desija(desitja) ésser ab son amat.

235

Amor és mar tribulada d'ondes e(d’onades i) de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix(Mor) l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments(i neix la seva plenitud).

234

Asoliava's(S’aïllava) l'amic, e(i) acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llàgremes e plors, e son cos afliccions e dejunis. E con(quan) l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre(entre) les gents.

233

Los senyals de les amors que l'amic ha(té) a son amat són, en lo començament, plors, e(i) en lo mig tribulacions, e en la fi mort. E per aquells senyals l'amic preïca(predica) los amadors de son amat.

232

Mesclà amor los treballs e(i) els plaers en los pensaments de l'amic; e clamaren-se los plaers, d'aquell mesclament, e acusaren amor a l'amat; e feniren e deliren(moriren i desaparegueren) los plaers, con(quan) l'amat los hac departits(els hagué separat) dels turments que amor dóna a sos amadors.

231

Venc(Vingué) l'amat albergar(a albelgar-se) a l'hostal de son amic, e(i) féu-li son amic llit de pensaments; e servien-li sospirs e plors. E pagà l'amat son hostal, de remembraments(amb records).

230

En lo cor de l'amic s'ajusten(es troben) los nobles capteniments(comportaments) de l'amat, e muntipliquen(i augmenten) los pensaments e els treballs en l'amic, lo qual fóra finit e mort si l'amat muntiplicàs en los pensaments de l'amic pus de sos honraments(més que els seus honors).

229

Deïa(Deia) l'amic a son amat: 
- Amable amat! Tu has mos(els meus) ulls acostumats e nodrits a veer(i alimentats per veure), e mes orelles a oir, tos honraments(els teus honors); e per açò(per això) és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumat mos ulls a plorar e mon cos a llanguir(consumir-se). Respòs(Respongué) l'amat a l'amic, e dix(digué) que sens(sense) aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui vénen a eternal benedicció, e són delits(esborrats) llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.

228

Deïa(Deia) l'amic:
- No es cuid(preocupi) mon amat que jo sia departit a(m’allunyi per) amar altre amat; cor(perquè) amor m'ha ajustat(conduït) a amar un amat tan solament.
Respòs l'amat, e dix(i digué):
- No es cuid mon amic que jo sia amat e servit per ell tan solament, ans he(perquè, contràriament, tinc) molts amadors per qui són(sóc) amat pus(més) fortament e pus llongament(llargament) que per sa amor.

227

Partí's volentat(la voluntat) de l'amic e(i) donà's a l'amat; e l'amat mès(posà) en presó la volentat en l'amic, per ço que(per tal que) fos per ell amat e servit.

226

Volc(Volgué) pujar molt altament la volentat(voluntat) de l'amic per ço que molt amàs(per tal d’estimar molt) son amat, e(i) manà a l'enteniment que pujàs a tot son poder(pugés tant com pogués); e l'enteniment ho manà al remembrament(a la memòria). E tots tres pujaren contemplar l'amat en sos honraments(els seus honors).

225

Veïns de l'amic són los bells capteniments(les belles conductes) de l'amat, e(i) los veïns de l'amat son los capteniments de son amic, e los treballs e els plors que sosté per amor.

224

Qüestió fo(Hom es preguntava) si amor era pus(més) prop a pensament o a paciència. Solvé(Trobà resposta) l'amic la qüestió, e dix(i digué) que amor és engenrada en los pensaments, e és sostentada(sostinguda) en la paciència.

223

Gran contrast e(i) gran discòrdia fo enfre(hi va haver entre) l'amic e amor, per ço cor(perquè) l'amic s'ujava(es cansava) dels treballs que sostenia per amor; e era qüestió si era per defalliment(falta) d'amor o de l'amic. E vengren a jutjament(vingueren a judici) de l'amat, lo qual puní(castigà) l'amic ab llanguiment(amb decaïment), e guaardonà-lo ab muntiplicament(el premià amb augment) d'amor.

222

Amor se donava a qui es volia, e car(i ja que) a molts hòmens(homes) no es donava e los amadors fortment(fortament, intensament) no enamorava, pus(més) n'havia llibertat; per açò(per això) l'amic, d'amor se clamava e amor acusava a son amat. Mas(Però) amor s'escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor(perquè) gran mèrit e gran glòria desirava(desitjava) a sos amadors.

221

Demanà l'amat a son amic si havia(tenia) paciència. Respòs(Respongué) que totes coses li plaïen, e per açò no havia ab què hagués paciència(i per això no hi havia res que requerís la seva paciència); car(ja que) qui no havia senyoria en sa volentat(bo dominava la seva voluntat), no podia ésser impacient.

220

Comprà l'amat ab sos honraments(amb el seu honor) un home esclau e sotsmès(i sotmès) a pensaments, llanguiments(decaïments), sospirs e plors, e demanà-li què menjava ni bevia. Respòs(Respongué) que ço que(el que) ell volia. Demanà-li què vestia. Respòs que ço que ell volia. Dix(Digué) l'amat: 

- Has(Tens) gens de volentat(voluntat)? 

Respòs que serf e sotsmès no ha(té) altre voler mas(més que) obeir a son senyor e son amat.

219

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que ell havia traspassat on, cor(ja que) ell és lla(allà) on no pot atènyer on. E per açò con(per això quan) denamaren a l'amic on era son amat, respòs(respongué): 

- És-, mas(però) no es sabia on; emperò sabia que son amat és en son remembrament(record).

218

Encontrà(Es trobà) l'amic son amat, e viu-lo(i el va veure) molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li(li digué) que fortment(fortament) se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, con ell ne(de manera que ell en fos) tan digne. E l'amat li respòs(respongué) dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos(desil·lusió perquè havia creat l’home per ser) amat, conegut, honrat, e de mil hòmens(homes), los cent lo temien e l'amaven tan solament, e de los cent, los noranta lo temien per ço que(perquè) no els donàs(donés) pena, e los deu l'amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix(gairebé) qui l'amàs per sa bonea e sa nobilitat(l’estimés per la seva bondat i la seva noblesa). Con(Quan) l'amic oí aquestes paraules, plorà fortment en(per) la deshonor de son amat, e dix: 

- Amat, qui tant has donat a home e tant l'has honrat, per què home ha tant tu(et té tant) en oblit?

217

Feria l'amat lo cor de son amic ab vergues(amb branques primes i llises) d'amor per ço que li faés(per tal de fer-li) amar l'arbre d'on l'amat collí les vergues ab(amb) què fer sos amadors, en lo qual arbre soferí(arbre en el qual sofrí) mort, e llangors(i abatiments) e deshonors per restaurar a amor los amadors que perduts havia.

216

Demanaren a l'amic si son amat havia defalliment de nulles coses(tenia alguna mena de mancança), e respòs que hoc(i respongué que sí), de amadors, lloadors, a honrar ses valors(que honorin els seus valors).

215

- Digues, foll(boig): per qual cosa(per quin motiu) pots ésser pus(més) semblant a ton amat? 

Respòs(Respongué): 

- Per entendre a amar de tot poder les faiçons(per saber estimar amb tota la meva capacitat les formes) de mon amat.

214

Si no abasta l'amor de l'amic a moure son amat a pietat e(i) a perdó, abasta l'amor de l'amat a donar a ses creatures(criatures) gràcia e benedicció.