218

Encontrà(Es trobà) l'amic son amat, e viu-lo(i el va veure) molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li(li digué) que fortment(fortament) se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, con ell ne(de manera que ell en fos) tan digne. E l'amat li respòs(respongué) dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos(desil·lusió perquè havia creat l’home per ser) amat, conegut, honrat, e de mil hòmens(homes), los cent lo temien e l'amaven tan solament, e de los cent, los noranta lo temien per ço que(perquè) no els donàs(donés) pena, e los deu l'amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix(gairebé) qui l'amàs per sa bonea e sa nobilitat(l’estimés per la seva bondat i la seva noblesa). Con(Quan) l'amic oí aquestes paraules, plorà fortment en(per) la deshonor de son amat, e dix: 

- Amat, qui tant has donat a home e tant l'has honrat, per què home ha tant tu(et té tant) en oblit?

180

Demanaren a l'amic per què no s'escusava dels falliments e(de les faltes i) de los falsos crims que les gents l'acusaven. Respòs(Respongué) que a escusar havia son amat que les gents blasmaven falsament(havia d’excusar el seu amat, a qui la gent blasmava falsament), e que home on pot caer engan(caure engany) e error, no és quaix(gaire) digne de nulla(cap) escusació.

61

Demanaren a l'amic on començaren primerament ses amors. Respòs(Respongué) que en les noblees(nobleses) de son amat; e(i) que d'aquell començament s'enclinarien a amar si mateix e son proïsme, e en desamar engan e falliment(falta).

53

Dix(Digué) l'amic a l'amat: 

- Anc(Mai) no fugí ni em partí de tu a amar, depús(després) que t'hac conegut; car(ja que) en tu e(i) per tu e ab(amb) tu fui on que fos(vaig anar on sigui que hagi estat). 

Respòs(Respongué) l'amat: 

- Ni jo, depús que tu m'haguist conegut e amat(m’haguessis conegut i estimat), no t'oblidé, ni null temps(mai) no fiu(vaig fer) contra tu engan ni falliment(falta).