30 d’abril del 2012

121


Deia l'amic: 
- Qui no tem mon amat, a tembre(témer) li cové(convé) totes coses; e(i) qui tem mon amat audàcia e ardiment(valor) li cové en totes coses.

29 d’abril del 2012

120

Jurcava(Cuitava) l'amic a seguir son amat e(i) passava per una carrera(camí) on havia un mal lleó qui auceïa(matava) tot home qui en passava pererosament(peresosament) e sens devoció.

28 d’abril del 2012

119

Amava l'amic tots aquells qui temien son amat; e havia(i tenia) temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió(per això hom es preguntava) qual era major en l'amic: o amor, o temor.

27 d’abril del 2012

26 d’abril del 2012

117

Encontraren-se(Es van trobar) l'amic e(i) l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts(salutacions), abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament(sobre el seu estat); e l'amic fo embarbesclat(es va restar perplex) en presència de son amat.

25 d’abril del 2012

116

En un ram(una branca) cantava un aucell(ocell), e deïa(i deia) que ell daria(donaria) un novell(nou) pensament a amador que li en donàs dos. Donà l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs(per tal que alleugerís) sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors(augmentants els seus dolors).

24 d’abril del 2012

115

No ha(hi ha) en l'amat nulla(cap) cosa en què l'amic no haja(tingui) ànsia e(i) tribulació, ni l'amic no ha(té) cosa en si en què l'amat no haja plaer e senyoria; e per açò(això) l'amor de l'amat és en acció, e l'amor de l'amic en llanguiment(decaïment), passió.

23 d’abril del 2012

114

Dementre(Alhora) que l'amic anava enaixí(així) treballant, atrobà(es trobà) un ermità qui dormia pres(a prop) d'una bella font. Despertà l'amic l'ermità, dient si havia vist, en somniant, son amat. Respòs(Respongué) l'ermità, e dix(i digué) que egualment(de la mateixa manera) eren encarcerats(empresonats) sos pensaments en lo carçre(la presó) d'amor, en vetllant e en dorment. Molt plac(plagué) a l'amic con(quan) havia trobat companyó en presó; e ploraren amdós cor(perquè) l'amat no havia molts d'aitals amadors(tenia molts amadors d’aquella mena).

22 d’abril del 2012

113

Anava l'amic per munts e(i) per plans, e no podia atrobar portal per on pogués eixir del carçre(sortir de la presó) d'amor qui llongament(durant molt de temps) havia tengut(tingut) en presó son cos, e sos pensaments, desirers(desitjos) e plaers.

21 d’abril del 2012

112

Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar(feia per trobar) son amat, e(i) en la via(el camí) assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort(Tingué por de morir) l'amic, per ço cor desirava(desitjava) viure per servir son amat; e tramès(envià) son remembrament(record) a son amat, per ço que(per tal que) amor fos a sos traspassaments(en la seva mort); per la qual amor mills(millor) pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren(vingueren) humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar(buscar) son amat.

20 d’abril del 2012

19 d’abril del 2012

110

-Encontré(Vaig trobar) en la via(el camí) d'amor, amador qui no parlava; ab(amb) plors, magres faiçons(faccions), llanguiments(decaïments) acusava amor, e(i) blasmava. Escusava's amor ab lleialtat, esperança, paciència, devoció, fortitudo(fortalesa), temprança, benanança(felicitat). E per açò blasmé(per això vaig blasmar) l'amador, qui d'amor se clamava, pus que(ja que) tan nobles dons li donava amor.-

18 d’abril del 2012

109

-Turmentava'm amor tro(fins) que li hac dit(vaig haver dit) que tu eres present als meus turments; adoncs(aleshores) amor afluixà mos llanguiments(els meus decaïments), e tu, per guardó, muntipliquist(augmentares) amor, qui em doblà mos turments.-

17 d’abril del 2012

108

Demanaren a l'amic en què està honrament(honor). Respòs(Respongué) que en entendre e(i) amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

16 d’abril del 2012

107

Pregà l'amic son amat que li donàs llarguea(donés generositat), pau, honrament(honor) en aquest món, e(i) l'amat demostrà see faiçons al remembrament(les saves formes a la memòria) e l'enteniment de l'amic, e donà's a la volentat per object.

15 d’abril del 2012

106

Benefici donà l'amat a son amic, de plors, sospirs, llangors(abatiments), pensaments e(i) dolors; ab lo qual benefici(amb aquest benefici) servia l'amic son amat.

14 d’abril del 2012

105

Enyorava l'amic son amat, e tramès-li(i li envià) sos pensaments, per ço que(per tal que) li aportassen de son amat la benanança(felicitat) en la qual l'havia tengut llongament(llargament).

13 d’abril del 2012

104

Tots jorns(els dies) són sospirs e(i) plors missatges enfre(entre) l'amic e l'amat, per ço que sia(per tal que hi hagi) enfre ambdós solaç(esbargiment), companyia, e amistat, e benvolença.

11 d’abril del 2012

102

Venc(Vingué) l'amat albergar en l'hostal de son amic, e(i) lo majordome demanà-li ostalatge(el preu). Mas(Però) l'amic dix(digué) que son amat devia ésser albergat en perdó.

10 d’abril del 2012

101


Demanaren a l'amic quin senyal faïa(feia, dibuixava) son amat en son gamfanó(en la seva senyera). Respòs(Respongué) que de home mort. Dixeren-li(Digueren-li, preguntaren-li) per què faïa aital senyal. Respòs: 
- Per ço car fo(Perquè va ser) home mort, crucificat, e per ço que aquells qui es gaben(es vanen) que són sos amadors, seguesquen(segueixin) son esclau.

9 d’abril del 2012

100

Lo llum de la cambra de l'amat venc inluminar(vingué a il·luminar) la cambra de l'amic, per ço que en gitàs(per tal d’expulsar-ne) tenebres, e que la omplís(i omplir-la) de plaers e de llangors(debilitats) e de pensaments. E l'amic gità de sa cambra totes coses, per ço que hi cabés son amat.

8 d’abril del 2012

99

Atrobà(Es trobà) l'amic son amat qui estava menyspreat enfre(entre) les gents, e dix(i digué) a l'amat que gran injúria era feta a sos honraments(al seu honor). Respòs(Respongué) l'amat, e dix que ell prenia deshonors per fretura(carència) de fervents e devots amadors. Plorà l'amic e muntiplicaren(augmentaren) ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments(la seva manera d’obrar).

7 d’abril del 2012

98

Absentà's l'amat a l'amic, e encercà'l(i el va buscar) l'amic ab(amb) sos pensaments; e demanava'l(demanava per ell) a les gents ab llenguatge d'amor.

6 d’abril del 2012

97


Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: 
- D'amor. 
- De què est(ets)? 
- D'amor. 
- Qui t'ha engenrat? 
- Amor. 
- On nasquist(vas néixer)? 
- En amor. 
- Qui t'ha nodrit? 
- Amor. 
- De què vius? 
- D'amor. 
- Con has(tens) nom? 
- Amor. 
- D'on véns? 
- D'amor. 
- On vas? 
- A amor. 
- On estàs? 
- En amor. 
- Has altra cosa mas amor? 
Respòs: 
- Hoc, colpes e torts(Sí, culpes i danys) contra mon amat. 
- Ha(Té) en ton amat perdó ? 
Dix(Digué) l'amic que en son amat era misericòrdia e(i) justícia, e per açò(per això) era son hostal enfre(entre) temor e esperança.

5 d’abril del 2012

96


A una gran festa tenc(tingué) l'amat gran cort de molts honrats barons, e(i) féu grans convits e grans dons. Venc(Vingué) l'amic a aquella cort; dix-li(li digué) l'amat: 
- Qui t'ha apellat(cridat) a venir a ma cort? 
Respòs(Respongué) l'amic: 
- Necessitat e amors m'han fet venir veer tes faiçons e tos capteniments(a veure les teves formes i les teves maneres d’actuar).

4 d’abril del 2012

95

Sembrava l'amat en lo cos de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments(decaïments). Sanava l'amic son cos ab(amb) esperança, devoció, paciència, consolacions.

3 d’abril del 2012

94

Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e(i) amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes(llavors amb llàgrimes) e ab plors

2 d’abril del 2012

93


- Digues, foll(boig): has(tens) vergonya de les gents con te veen(quan et veuen) plorar per ton amat? 
Respòs(Respongué) que vergonya sens pecat és per defalliment, qui no sap amar.

1 d’abril del 2012

92


Absentà's l'amat a son amic, e encercava(i buscava) l'amic son amat ab(amb) memòria e ab enteniment, per ço que(per tal que) el pogués amar. Atrobà(trobà) l'amic son amat; demanà-li on havia estat. Respòs(Respongué): 
- En la absència de ton remembrament(el teu record) e en la innorància(ignorància) de ta intel·ligència.