252

En la presó de l'amat eren malanances(hi havia desgràcies), perills, llanguiments(decaïments), deshonors, estranyedats(desterraments), per ço que no embargassen(per tal que no impedissin) son amic a lloar sos honraments e(els seus honors i) a enamorar los hòmens qui l'han en menyspreament(homes que li tenen menyspreu).

217

Feria l'amat lo cor de son amic ab vergues(amb branques primes i llises) d'amor per ço que li faés(per tal de fer-li) amar l'arbre d'on l'amat collí les vergues ab(amb) què fer sos amadors, en lo qual arbre soferí(arbre en el qual sofrí) mort, e llangors(i abatiments) e deshonors per restaurar a amor los amadors que perduts havia.

195

Tan fortment desirava(fortament desitjava) l'amic llaors e honraments(lloances i honors) de son amat, que dubtava que els membràs(recordés); e tan fortment aïrava(odiava) les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò(això) l'amic estava embarbesclat enfre(indecís entre) amor e temor per son amat.

129

Acostava's l'amat a l'amic per ço que(per tal que) l'aconsolàs e(i) el conhortàs(consolés) dels llanguiments(decaïments) que sostenia, e dels plors que havia(tenia); e, on(com) més l'amat a l'amic s'acostava, pus(més) fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia(lamentava) de son amat.

99

Atrobà(Es trobà) l'amic son amat qui estava menyspreat enfre(entre) les gents, e dix(i digué) a l'amat que gran injúria era feta a sos honraments(al seu honor). Respòs(Respongué) l'amat, e dix que ell prenia deshonors per fretura(carència) de fervents e devots amadors. Plorà l'amic e muntiplicaren(augmentaren) ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments(la seva manera d’obrar).