273

Temptà amor l'amic, de saviesa; e féu-li questió(i li va preguntar) si l'amat l'amava més en pendre(prendre) sa natura o en recrear-lo. E l'amic fo embarbesclat tro(va restar perplex fins) que respòs(respongué) que la recreació se convenc a esquivar malanança(era necessària per evitar la desgràcia), e l'encarnació a donar benanança(felicitat). E de la responsió fo feta altra questió(resposta en sorgí una altra pregunta): qual fo major(quin era el més gran) amor.

272

- Digues, foll(boig), què faïa(feia) ton amat ans(abans) que el món fos? 

Respòs(Respongué): 
- Covenia's a ésser(Havia d’existir) per diverses propietats eternals, personals, infinides, on són amic e amat.

271

L'amic lloava lo poder, e(i) el saber, e el voler de son amat, qui havien(havia) creades totes coses, enfora(llevat del) pecat; lo qual pecat no fóra sens(sense) lo poder, e el saber, e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasió lo poder, ni el saber, ni el voler de son amat.

270

Veïa(Veia) l'amic en nombre de un o de tres major concordança que en altre nombre, per ço cor(perquè) tota forma corporal venia de no ésser a ésser, per lo nombre damunt dit. E per açò(I per això) l'amic esguardava la unitat e la trinitat de son amat per la major concordança de nombre.

269

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que si son amat ha(té) major possibilitat a(de) perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové(convé) que son amat sia(sigui) simple, pura, actualitat en essència e en operació. On(Per la qual cosa), dementre(mentre) que l'amic enaixí(així) lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

268

Si fos falsetat ço per què(això que) l'amic pot més amar son amat, fóra veritat ço per què l'amic no pot tant amar son amat; e(i) si açò fos enaixí(així), seguira's(se’n desprendria) que defalliment(l’error) fos de major e de veritat en l'amat, e hagra(hi hauria) en l'amat concordança de falsetat e menor.

267

Digueren a l'amic que si corrupció, qui(que) és contra ésser, en ço qui(en la mesura que) és contra generació, qui és contra no ésser, era eternalment corrompent corromput, impossible cosa seria que no ésser ni fi se concordàs ab(concordés amb) la corrupció ni el corromput. On, per estes(a través d’aquestes) paraules, l'amic viu(va veure) en son amat generació eternal.

266

Los secrets de son amat veïa(veia) l'amic, per diversitat, concordança, qui(que) li revelaven pluralitat, unitat en son amat, per major conveniment(concordança) de essència sens(sense) contrarietat.

265

Esguardava l'amic son amat en la major diferència e(i) concordança de virtuts, e en la major contrarietat de virtuts e de vicis, e en ésser perfecció, qui es covenen pus fortment sens(en què es reuneixen més fortament sense) defalliment e no ésser, que ab(amb) defalliment e ab no ésser.

264

Plorava e havia tristícia(i tenia tristesa) l'amic con veïa a los infeels innorantment(quan veia els infidels ignorantment) perdre son amat; e alegrava's en la justícia de son amat, qui turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta questió(per això li va ser feta una pregunta), qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança(la seva alegria), ni si havia(tenia) major benanança(felicitat) con veïa(veia) honrar son amat, o major malanança(infelicitat) con lo veïa deshonrar.

263

- Digues, foll(boig), què faïa(feia) ton amat ans(abans) que el món fos? 

Respòs(Respongué): 
- Covenia's a ésser(Havia d’existir) per diverses propietats eternals, personals, infinides, on són amic e amat.

262

Vestí's l'amat del drap on era vestit son amic, per ço que(per tal que) fos son companyó en glòria, eternalment. E per açò(I per això) l'amic desirà tots jorns(desitjà cada dia) vermells vestiments, per ço que el drap sia mills semblant(sigui més semblant) als vestiments de son amat.

261

Fa l'amat a son amic dos, semblants a si mateix, amats, en honraments e(honors i) valors. E enamora's l'amic de tots tres egualment(igualment); jatsia(encara que) que l'amor sia(sigui) una tan solament, a significancça de la unitat, una en tres amats essencialment.

260

Denant(Davant) amor està l'amat, e detràs(i darrere) l'amat està l'amic. E per açò(per això) l'amic no pot pervenir(arribar) a amor tro(fins) que ha passats sos pensaments e sos desirers(desitjos) per l'amat.

259

A la dreta part d'amor està l'amat, e(i) l'amic està a la sinestra(l’esquerra); e per açò(per això), sens que l'amic no pas(passi) per amor, no pot pervenir(arribar) a son amat.

258

Sobre amor està molt altament l'amat, e dejús(i sota) amor està molt baixament l'amic. E amor, qui està en lo mig, davalla l'amat a l'amic, e puja l'amic a l'amat. E del davallament e pujament pren començament la amor per la qual llangueix(defalleix) l'amic e és servit l'amat.

257

Sembrava l'amat diverses sements(llavors) en lo cor de son amic, d'on neixia,  e fullava(i brotaven fulles) e floria un fruit tan solament. E és qüestió(hom es pregunta) si d'aquell fruit poden néixer diverses sements.

256

Falses(Falsos) lloadors blasmaven un dia l'amic en presència de son amat. Havia(Tenia) l'amic paciència, e(i) l'amat justícia, saviea(saviesa), poder. E l'amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negú(ningú) dels falses blasmadors.

255

- Si tu, foll(boig), dius veritat, seràs per les gents ferit, e(i) escarnit, reprès, turmentat e mort. 

Respòs(Respongué): 
- Segons aitals paraules se segueix que si deïa falsies(deia mentides) fos lloat, amat, servit, honrat per les gents, e defès dels amadors de mon amat.

254

- Digues, foll(boig): vols morir? 
Respòs(Respongué) que hoc(sí):
- En los delits d'aquest món e(i) en los pensaments dels maleïts qui obliden e deshonren mon amat; en los quals pensaments no vull ésser entès ni volgut, pus que(ja que) no hi és mon amat.

253

En la presó de l'amat eren malanances(hi havia desgràcies), perills, llanguiments(decaïments), deshonors, estranyedats(desterraments), per ço que no embargassen(per tal que no impedissin) son amic a lloar sos honraments e(els seus honors i) a enamorar los hòmens qui l'han en menyspreament(homes que li tenen menyspreu).

252

Estava l'amic un dia denant(davant) molts, hòmens(homes) que son amat havia(tenia) en est(aquest) món massa honrats, per ço cor(perquè) lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e(i) escarnien sos servidors. Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments, e cridà altament: 

- Fo anc fet tan gran falliment(Va ser mai comesa tan gran falta) com menysprear mon amat?

251

Morí l'amic per força de gran amor. Soterrà'l en sa terra l'amat, en la qual fo l'amic resuscitat. E és qüestió(I hom es pregunta) l'amic de qual reebé(de qui rebé) major do.

250

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns(l’un pensava cada dia) en la essència e(i) en les virtuts de son amat; e l'altre cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual(per això hom es preguntava quin) pensament era pus llugorós(més lluminós), pus agradable a l'amat e a l'amic.

249

Aucís(Matà) amor en lo coratge de son vertader amic totes coses, per ço que(per tal que) hi pogués viure e(i) caber, e hagra(hauria) mort l'amic si no hagués membrança(hagués tingut record) de son amat.

248

Solvé(Alliberà) l'amat amor, e llicencià les gents que en prenguessen(i permeté a la gent que en prenguessin) a tota llur volentat; e a penes atrobà(trobà) amor qui la metés en son coratge(posés en el seu cor). E per açò(això) plorà l'amic e hac tristícia de(tingué tristesa per) la deshonor que amor pren çajús enfre nós(aquí baix entre nosaltres), per falses(falsos) amadors e per hòmens desconeixents(homes ignorants).

247

Qüestió fo feta(Hom va preguntar) a l'amic on és major perill: en sostenir treballs per amor, o benanances(alegries). Acordà's(Va estar d’acord) l'amic ab(amb) son amat, e dix(i digué) que perills per malanances(desgràcies) són per impaciència, e perills per benanances són per desconeixença.

246

- Digues, foll(boig): què és solitudo(la solitud)? 
Respòs(Respongué): 
- Solaç e(i) companyia d'amic e amat. 
- E què és solaç e companyia? 
Respòs que solitudo estant en coratge d'amic qui no membra mas tan solament(en el cor de l’amic que no recorda ningú més que) son amat.

245

Malalta era amor. Metjava-la(El medicava) l'amic ab(amb) paciència, perseverança, obediència, esperança. Guaria l'amor, e(i) emmalaltia l'amic. Sanava-lo l'amat donant-li remembrament(record) de ses virtuts e de sos honraments(dels seus honors).

244

Turmentava amor l'amic per lo qual turment plorava e planyia(i es lamentava) l'amic. Cridava'l son amat que s'acostàs(s’acostés) a ell per ço que sanàs(per tal de sanar-lo). On, pus(Com més) l'amic a son amat s'acostava, pus fortment amor lo turmentava, cor(perquè) més d'amor sentia. E cor més de plaers sentia on més amava, pus fortment l'amat de sos llanguiments(dels seus decaïments) lo sanava.