112

Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar(feia per trobar) son amat, e(i) en la via(el camí) assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort(Tingué por de morir) l'amic, per ço cor desirava(desitjava) viure per servir son amat; e tramès(envià) son remembrament(record) a son amat, per ço que(per tal que) amor fos a sos traspassaments(en la seva mort); per la qual amor mills(millor) pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren(vingueren) humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar(buscar) son amat.