334

Era l'amic en terra estranya, e(i) oblidà son amat, e enyorà's de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas(Però) retornà remembrar(a recordar) son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat(per tal de ser consolat i que el seu allunyament) no li donàs(provoqués) enyorament ni marriment(malenconia).

172

Devoció e(i) enyorament trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l'amic, per ço que pujàs(per tal que pugés) l'aigua als ulls qui volien cessar(reposar) dels plors en los quals havien llongament estats(llargament estat).