334

Era l'amic en terra estranya, e(i) oblidà son amat, e enyorà's de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas(Però) retornà remembrar(a recordar) son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat(per tal de ser consolat i que el seu allunyament) no li donàs(provoqués) enyorament ni marriment(malenconia).

206

Eclipse fo(Hi va haver un eclipsi) en lo cel, e(i) tenebres en la terra; e per açò(per això) l'amic remembrà(recordà) que pecat li havia llongament(llargament) absentat son amat de son voler, per la qual absència tenebres havien exilada la llugor(resplendor) de son enteniment, ab(amb) lo qual se representa l'amat a sos amadors.

153

Tant plorà e(i) cridà l'amic a son amat, tro(fins) que l'amat davallà de les altees(alteses) sobiranes dels cels, e venc(vingué) en terra plorar(a plorar), e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens(educar els homes) a amar, e a conèixer, lloar, sos honraments.

34

Encercava(Buscava) l'amic devoció en los plans(a les planes), per veer(veure) si era servit son amat; e atrobà'n defalliment en cascú(i trobà febleses en cadascun) d'aquests llocs. E per açò(això) cavà en la terra, si hi atrobaria lo compliment(per veure si hi trobava la plenitud), pus que(ja que) per terra devoció ha(té) defalliment.