320

- Amat! Anc(Mai) de tu en ton amic no venc colpa ni falliment(vingué culpa ni falta), ni en ton amic compliment sens(sense) ton do e(i) perdó. E doncs, pus(com que) l'amic t'ha(et té) en aital possessió, no l'hages(el tinguis) en oblit en ses(les seves) tribulacions ni en son perillament.

209

Atrobà(Es trobà) l'amic un home qui moria sens amor. Plorà l'amic la deshonor que l'amat prenia en la mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix(i digué [preguntà]) a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor(respongué que perquè) no havia qui li hagués donada coneixença d'amor ni qui l'hagués nodrit a ésser amador. E per açò(per això) l'amic sospirà en plorant e dix: 

- Ah, devoció! ¿quan serets(sereu) major, per ço que la colpa sia(per tal que la culpa sigui) menor e que lo meu amat haja(tingui) molts frevents(fervents), ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments(els seus honors)?