356

Estava l'amic, un dia, en oració e(i) sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que(per tal que pogués) pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar(envià el seu pensament a pensar) en diners, fembres(dones), fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites(gent hi ha com a servidors de cadascuna de les coses més amunt esmentades), que no ha(té) son amat. E per açò(per això) foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia(tristesa) e dolor.

324

- No ha(fa) mon amat diferència en humilitat, humil, humiliat, cor(perquè) tot és humilitat en pura actualitat. E per açò(I per això) l'amic reprèn ergull(orgull), qui vol pujar a son amat aquells qui en est(aquest) món la humilitat de mon amat ha tant honrat; e ergull los ha vestits de hipocresia, vanaglòria, vanitats.

144

Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e(i) dormir, sàpies(sàpigues) que en aquell veus damnació(condemnació) e turments. E si veus amador pobrement vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetllar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.