356

Estava l'amic, un dia, en oració e(i) sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que(per tal que pogués) pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar(envià el seu pensament a pensar) en diners, fembres(dones), fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites(gent hi ha com a servidors de cadascuna de les coses més amunt esmentades), que no ha(té) son amat. E per açò(per això) foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia(tristesa) e dolor.

346

Havia l'amic a anar llongues carreres(L’amic havia d’anar per llargs camins), e(i) dures e aspres; e era temps que anàs(d’anar) per aquelles e que portàs(de portar) lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò(per això) l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que(per tal que) el cos pogués portar lo càrrec pus(més) lleugerament. E l'ànima anà per aquelles carreres en companyia ab(amb) son amat.

328

Pujava l'amic los poders de sa ànima, per escala de humanitat, gloriejar la divina natura; e(i) per la divinal natura davallava los poders de sa ànima per gloriejar en la humana natura de son amat.

286

Escusava(Justificava) l'amic son amat a aquells qui deïen(deien) que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta(tindria justícia perfecta) si no retés a cascuna(retornés a cada) ànima son cos; a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal(per a la qual cosa no existiria prou espai ni matèria comuna); ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e(i) si no ho fos, defallira(minvaria) en son amat perfecció de volentat(voluntat), saviea(saviesa).

176

Digues, home qui vas con(com) a foll(boig) per amor, ¿tro(fins) a quant de temps seràs serf e(i) sotsmès a plorar e a sostenir treballs e llanguiments(estats d’afebliment)? 
Respòs(Respongué): 
- Tro al temps que mon amat, de l'ànima e del cos farà en mi departiment(separació).