323

- Amat! Si tu ajudes als hòmens justs(homes justos), de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos(augmentar els meus) pensaments en desirar tes honors(desitjar els teus honors); e(i) si tu ajudes als hòmens injusts, con(quan) recobren justícia, ajuda al teu amic com faça de ta volentat(perquè faci de la teva voluntat) sacrifici a ta llaor(la teva lloança), e de son cos, a testimoni d'amor per via de martire(martiri).

322

Plorava l'amic, e deïa(i deia) a son amat aquestes paraules: 

- Amat! No fuist anc(vas ser mai) avar ni cobeu(cobejós) al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii(criatures per al seu servei). Doncs, ¿d'on vendria(vindria), amat, que tu, qui est(ets) sobirana llibertat, fosses(fossis) avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments(decaïments), saviea(saviesa) e amors, a honrar tes honors? E per açò(per això), amat, lo teu amic te demana vida llonga(llarga), per tal que pusca reebre(pugui rebre) de tu molts dels dons damunt dits(més amunt esmentats).

319

- En aquesta llibertat has(tens), amat, perillada ma volentat(en perill la meva voluntat). Amat! En aquest perill deus remembrar(recordar) ton amic, qui de sa volentat franca trau servitut a(treu servitud per) lloar tes honors e a muntiplicar(els teus honors i per multiplicar) en son cos llanguiments(decaïments) e plors.

303

Perillava l'amic en lo gran pèlag(mar profund) d'amor, e(i) confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions(el socorria amb situacions difícils), pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors, sospirs e llanguiments(decaïments); per ço cor(perquè) lo pèlag era d'amors, e de honrar ses honors.

11

Digueren a l'amic: 
- Per què no respons a ton amat qui t’apella(et crida)? 
Respòs: 
- Ja m’aventur a greus perills per ço que a ell pervenga(Ja m’exposo a greus perills per tal d’arribar a ell), e ja li parle desirant ses honors(parlo desitjant els seus honors).