312

- Anc ver no fo ço en què mon amat no fo(Mai no ha estat veritat que el meu amat no hagi existit), e(i) fals és ço en què mon amat no és, e fals serà ço en què mon amat no serà. E per açò(això), de necessitat és que sia(sigui) veritat tot quant serà, ni fo, ni és, si mon amat hi és; e per açò fals és qui és enver(vers) on mon amat no és, sens(sense) que no se'n segueix contradicció.

306

- Eternalment comença, e(i) ha començat, e començarà mon amat; e eternalment no comença, ni ha començat, ni començarà. E aquests començaments no són contradicció en mon amat, per ço cor(perquè) és eternal, e ha(té) en si unitat e trinitat.