Estava l'amic, un dia, en oració e(i) sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que(per tal que pogués) pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar(envià el seu pensament a pensar) en diners, fembres(dones), fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascuna de les coses damunt dites(gent hi ha com a servidors de cadascuna de les coses més amunt esmentades), que no ha(té) son amat. E per açò(per això) foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia(tristesa) e dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada