54

Anava l'amic per una ciutat com a foll(boig), cantant de son amat; e(i) demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs(Respongué) que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs(per això li restava) tan solament lo remembrament(la memòria), ab(amb) què remembrava son amat.

27

Cantava l'aucell(ocell) en lo verger(hort [o jardí]) de l'amat, e venc(i vingué) l'amic, qui dix(digué) a l'aucell: 

- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos(entenguem-nos) per amor; cor(perquè) en lo teu cant se representa a mos(als meus) ulls mon amat.

26

Cantaven los aucells(ocells) l'alba, e(i) despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren(finiren) llur cant, e l'amic morí per l'amat, en l'alba.

16

- Digues, aucell(ocell) qui cantes, ¿est-te mès en guarda(t'has posat sota la protecció) de mon amat, per ço que et defena(per tal que et defengui) de desamor, e(i) que muntiplic(multipliqui) en tu amor? 

Respòs l'aucell: 
- ¿E qui em fa cantar, mas tan solament(sinó tan sols) lo senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor(per a qui el desamor és deshonor)?