54

Anava l'amic per una ciutat com a foll(boig), cantant de son amat; e(i) demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs(Respongué) que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs(per això li restava) tan solament lo remembrament(la memòria), ab(amb) què remembrava son amat.