338

Odorà(Olorà) l'amic flors, e remembrà(i recordà) pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós(ignorant orgullós). Gustà(Degustà) l'amic dolçors, e entès(entengué) amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent(l’entrada i la sortida) d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

86

Demanà l'amic a son amat qual cosa era major: o amor o amar-. Respòs(Respongué) l'amat, e dix(i digué) que, en creatura(criatura), amor és l'arbre e amar és lo fruit, e els treballs e els llanguiments(decaïments) són les flors e les fulles; e en Déu, amor e amar són una cosa mateixa, sens negun(cap) treball, llanguiment.

58

Cantava l'aucell(ocell) en un ram(una branca) de fulles e(i) de flors, e lo vent menava les fulles e aportava odors de les flors. Demanava l'amic a l'aucell què significava lo moviment de les fulles ni la odor de les flors. Respòs(Respongué): 

- Les fulles signifiquen, en llur moviment, obediència; e la odor, sofrir e malanança(malaurança).

36

Consirós(Pensatiu) anava l'amic en les carreres(pels camins) de son amat, e ensepegà e caec enfre espines(i ensopegà i caigué entre espines), les quals li foren semblants que fossen flors(li van semblar que fossin flors), e que son llit fos d'amors.