25 de maig del 2012
146
Plorava l'amic
per ço que
(per allò que)
havia perdut,
o no era qui
(i no existia qui)
el pogués consolar
per ço car sos perdiments eren inrecuperables
(perquè les seves pèrdues eren irrecuperables)
.
1 comentari:
Pere Bessó
31 de maig del 2012, a les 12:44
Una vera joia! Directament al cor, sageta lul·liana!
Respon
Elimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una vera joia! Directament al cor, sageta lul·liana!
ResponElimina