Atrobà l'amic un home qui moria sens amor. Plorà l'amic la deshonor que l'amat prenia en la mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor no havia qui li hagués donada coneixença d'amor ni qui l'hagués nodrit a ésser amador. E per açò l'amic sospirà en plorant e dix:
- Ah, devoció! ¿quan serets major, per ço que la colpa sia menor e que lo meu amat haja molts frevents, ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada